Arqueòlegs de la UA localitzen el carrer que devia conduir a la porta d'accés al fortí del tossal de la Cala, a Benidorm

21-07-2017   |  Visitas:116

· La troballa d'aquesta cinquena campanya permetrà saber com era la vida quotidiana en l'exèrcit romà d'època republicana

· L'Ajuntament de Benidorm ha previst començar abans que acabe l’any la consolidació i museïtzació del jaciment


Alacant. 21 de juliol de 2017

Des de l'estiu del 2013, la història de Benidorm es va escrivint pedra a pedra excavada per arqueòlegs de la Universitat d'Alacant. El tossal de la Cala va ser un fortí o castellum manat construir pel general Sertori, polític i militar romà de l'època final de la República Romana (segle I a. de C.), dins d'un pla de fortificació de la costa nord alacantina, probablement entorn de l'any 77 a. de C.

En aquest enclavament treballen des d'aquella data l'equip que codirigeix Feliciana Sala, Jesús Moratalla i Sonia Bayo, gràcies al suport de la Regidoria de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Benidorm, promotora de les excavacions, i del Grup Bali. Aquestes excavacions s'emmarquen en les activitats de col·laboració científica i transferència del coneixement establides segons conveni entre l'Ajuntament de Benidorm i la Universitat d'Alacant. L'excavació al tossal de la Cala s'inscriu en el projecte d’R+D HAR2016-76917-P, finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat i desenvolupat al si de l'Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d'Alacant.

El grup d’investigació que liderava la investigadora de la Universitat d'Alacant Feliciana Sala Sellés va començar treballant el 2013 amb la hipòtesi que els ibers de la comarca visqueren en l'enclavament integrats en l'exèrcit romà com a tropes auxiliars. Aquest pla de fortificació incloïa també els tossals de cap Negret (Altea), penyal d’Ifac (Calp) i punta de la Torre (Moraira). El control de la navegació de les naus del Senat romà que passaren el cap de la Nau estava assegurat. Sala afirmava, ja durant la primera campanya, que aquestes conclusions canvien la interpretació de la conquesta romana dels territoris alacantins.

Des de fa cinc anys s'ha anat avançant en la documentació de les estances excavades el 1943 pel pare Belda i el 1956 per Alejandro Ramos i Miquel Tarradell, cosa que ha permès conèixer l'existència de dos patrons o tipus constructius que es poden relacionar amb els edificis dels oficials o de l'administració de la guarnició, els més extensos, i amb els contubernia o tallers, els més senzills. L'avanç en el coneixement de l'arquitectura del castellum va conduir a l'exhumació del pany nord de la muralla, duta a terme en la campanya passada (figura 1), i apareix tal com la va descriure Belda, un mur de maçoneria de vora un metre d'amplària estratègicament alçat sobre un tall natural del tossal d'entre dos i tres metres de paret vertical.

Recentment conclosa la cinquena campanya d'excavacions al tossal de la Cala de Benidorm, els experts han descobert el carrer que menaria a la porta de la fortificació pròpiament dita. Si bé l'objectiu era trobar la porta mateixa, element clau per a conèixer la circulació per l'interior del fortí i, en conseqüència, la seua organització, trobar el carrer ha sigut fonamental, explica Feliciana Sala.

«Saber com s'organitzaven les construccions entorn dels espais de circulació no és una cosa capriciosa», afirma l'arqueòloga. Aquesta dada és bàsica per a conèixer com era la vida quotidiana al castellum del tossal de la Cala i, per tant, en l'exèrcit romà d'època republicana a Hispània. Aquesta informació permetrà museïtzar el jaciment amb recreacions reals. L'Ajuntament de Benidorm ha previst començar abans que acabe l'any la consolidació i museïtzació.

El carrer que portaria a la porta de la fortificació, de 2,9 metres d'ample, està delimitat pel mur de façana de les construccions del fortí i empedrat amb la roca natural del pujol (figura 3). Les pedres ciclòpies formen part del parament de la muralla que recorre el costat sud del tossal i, s'ha localitzat una altra construcció annexa de grans pedres, adossada al pany ciclopi, que «es deu tractar d'un element de defensa de la porta» (figura 4), declara Sala.



Cinquena campanya d'excavacions

Els investigadors van partir de l'objectiu d'aquest any, que ha sigut la localització de la porta de la fortificació. Diverses dades que havien considerat els especialistes fins ara semblaven indicar que la porta del fortí es trobava on avui se situa l'ermita de la Mare de Déu del Carme i, des d'allí, recorrent una estreta franja al costat del cingle, ja a l'interior del recinte fortificat, s'arribava al cim on es concentren les edificacions documentades aquests anys. Així figura en la reconstrucció virtual que es va presentar en la conferència impartida el mes de maig a la sala d'actes de l'Ajuntament de Benidorm. No obstant això, el pare Belda va publicar en els anys cinquanta que l'accés al jaciment estava en el límit occidental. D'aquesta manera, durant aquesta campanya han treballat en dues zones diferents: d'una banda, en el final oriental del pany de muralla exhumat l'any passat, i s’ha comprovat que la muralla està arrasada per aquest punt; d'una altra, en l'extrem occidental del jaciment, en un punt en què la planimetria de 1995 d'E. Dies Cusí reflecteix pedres ciclòpies, ocultes per la vegetació, que podrien tenir relació amb l'accés vist per Belda el 1943 (figura 2). En efecte, ha aparegut tal com el va descriure Belda. No obstant això, el que han descobert no és la porta de la fortificació pròpiament dita, sinó el carrer que hi condueix.

El primer pas, previ a la primera campanya, va arrancar després d'analitzar la documentació de les excavacions antigues del pare Belda el 1943, de Tarradell el 1956 i de Francisco García Hernández el 1984. Va ser llavors quan els membres de l'equip d’investigació de la UA van plantejar aquesta campanya inicial, amb l'objectiu de descobrir la muralla descrita pel pare Belda en la memòria de les seues excavacions. El descobriment de la muralla, en el segon dia de la primera campanya, el 2013, venia a confirmar el que havien dit en el seu moment el pare Belda i F. García. La muralla, amb només un metre de gruixària, tancava molt eficaçment el recinte seguint el traçat de la cota 85 i corroborant que estaven davant un petit enclavament fortificat d'una mitja hectàrea al capdamunt del tossal de la Cala. 

Feliciana Sala declara que «hem arribat a un punt en què comencem ja a conèixer i a entendre el jaciment. No hi ha cap altre castellum de la seua cronologia, de les seues característiques, excavat en extensió com aquest». Per això, detalla, «fem com CSI, utilitzant tecnologia».

Opine sobre esta noticia haciendo clic [aquí]

Comentarios a la noticia:

Lo más visto en UA

Magisteri Educació Primària de la Universitat d’Alacant gradua 338 estudiants demà dijous i el divendres

La UA commemora demà el Dia Europeu de les Llengües amb un ampli programa d'activitats

La UPUA programa una jornada amb experts en alimentació i nutrició per a commemorar el Dia de les persones majors

La UA se suma al “Repte de la fruita” el Dia de les Universitats Saludables

"Món i Formes del Flamenc" ret homenatge a Miguel Hernández en la seua nova edició

Eduardo Roca obri la XXCI edició del màster de Tributació de la Universitat d’Alacant

La Seu Ciutat d'Alacant projecta el documental “Rodando por el clima”

La UA presenta la nova programació cultural ACUA per al primer quadrimestre del curs

La Seu Universitària Ciutat d’Alacant inaugura nou curs acadèmic amb una conferència del prestigiós investigador Javier García Martínez

Contactar    |    Aviso Legal    |    Protección de datos y privacidad    |    Empresa    |    Publicidad    |    Licencia TDT    |    Zona de cobertura

Síguenos en