En laposta per transmetre coneixement científic amb to divulgatiu, de manera rigorosa, però pròxima a tots els públics, editors i autors de diversos volums triats de la col·lecció de divulgació científica LOrdit editada per Publicacions de la Universitat dAlacant assenyalen algunes de les possible amenaces que hi ha ara mateix sobre les nostres comarques. És el cas del canvi climàtic i la seua afectació al clima mediterrani, el perill de la substitució de terrenys agrícoles per camps de panells solars o el problema del despoblament i el desconeixement de la flora valenciana. En el costat positiu, en cadascun dels volums daquesta col·lecció monogràfica el lector es nodreix dun saber que difícilment podrà trobar en la literatura acadèmica.
La mar és la clau: la mediterranització del canvi climàtic, segons Jorge Olcina
Almenys tres onades de calor, pronosticades pel catedràtic dAnàlisi Geogràfica Regional de la UA i director del Laboratori de Climatologia daquesta institució, Jorge Olcina Cantos, patirem aquest estiu a la província dAlacant. Aquesta mateixa setmana, el dilluns 12 de juliol hem patit un episodi daltes temperatures a Alacant i Múrcia. Amb 43-44°C en lentorn dElx-Crevillent-Oriola, mentre que a la Regió de Múrcia van tocar els 45, segons arreplegava el Laboratori de Climatologia. La «bona notícia» és que no es pot considerar onada de calor per la curta duració, sinó més aviat pic com ho anomena Olcina, ja que «enguany, en lloc donades duradores, estem tenint pics de calor de dos o tres dies com a màxim». «A partir del dimecres de la setmana que ve tindrem un altre pic de calor», concreta.
El primer daquests pics de calor va succeir el dilluns 5 i dimarts 6 de juliol. «Aquest procés és genuïnament valencià», aclareix Olcina. I és que, com concreta linvestigador, «les temperatures més altes es registren quan venen acompanyades per vents de ponent, en la zona valenciana», que és el que ha passat en aquestes dues ocasions. «Aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, tornaran a apujar les temperatures a linterior i el sud de les nostres comarques», concreta.
«Cada vegada són més evidents a lestiu els efectes del canvi climàtic en la nostra zona. El calfament de laigua del Mediterrani, la prolongació de la temporada destiu, que comença ja al juny i sestén fins al setembre-octubre, i el fenomen de les nits tropicals, cada vegada es donen amb més intensitat. Els aclariments a aquests fenòmens estan explicat en Climes i temps del País Valencià». El volum pertany a la col·lecció de divulgació científica LOrdit, que edita Publicacions de la Universitat dAlacant i els seus autors són Jorge Olcina i Enrique Moltó. En les dues versions, castellà i valencià, pot convertir-se en lectura destiu per a comprendre què passa amb el clima i per què a la Comunitat Valenciana.
Revela el catedràtic que «laigua de la mar és la clau que explica els canvis que estem tenint en el clima valencià, la raó de les nits tropicals que estem patint. Això a linterior de la península no ocorre, on a les nits refresca. Ací tenim una calor més prolongada, que dura moltes més hores, de dia i de nit. Ací podem parlar duna mediterranització del canvi climàtic. Tot això té com a centre el calfament del mar Mediterrani; sestà calfant el doble del que ho ha fet la temperatura de laire. Des del 1980 laigua sha calfat 1,4º C, mentre laire sha calfat 0,7º C».
Despoblament, canvi climàtic i ignorància
La supervivència del timó reial a les serres alancatines perilla, informa Antoni Belda, doctor en Biologia i expert en Biologia Ambiental de la UA. Malgrat ser una planta tòxica és duna gran utilitat: abortiva, protegeix la roba de les arnes en armaris i és dús en lelaboració de lherber. «A Castelló es fa un herber que es diu gitam, amb timó reial com a ingredient únic».
«El despoblament de les zones rurals ocasiona un problema» assegura Antoni Belda. Posa de manifest una realitat que fa perillar el coneixement i lús de les plantes, perquè «generalment tota aquesta informació de la etnobotànica està lligada al món rural», aclareix. Per això, per a arreplegar tot aquest saber ha editat, juntament amb Antoni Conca i Daniel Climent, el llibre Plantes valencianes: Descripció i usos tradicionals. «Lobjectiu és posar en valor la saviesa popular i que no es perda aquesta cadena. Segons moren, semporten amb ells aquest saber. És un punt dinflexió. Per això cal actuar abans que aquestes persones desapareguen; perquè és una informació que no donen els llibres; és lexperiència de viure en aquest món rural el que ha fet que aprofiten tot el que està al seu al voltant duna forma tradicional i sense destruir el recurs natural».
Laposta del biòleg per preservar aquest coneixement antic troba exemples, com el remei natural que ens mostra, una loció natural per a espantar els insectes: «cal macerar alcohol de 96 graus amb oli de bebè, la pell del llimó i branquetes de melissa. Es polvoritza i és una loció perquè no et piquen».
El desconeixement actual sobre les plantes, el tractament, els usos, el manteniment daquestes és tan gran que signora que «hi ha unes normes bàsiques sobre com shan de recol·lectar les plantes. Avui dia la gent pensa que no es poden agafar les plantes dels espais naturals, entre altres coses perquè hi ha molts espais naturals protegits o regulats, però és justament al contrari: shauria de permetre la recol·lecció per a ús familiar, perquè aquesta poda, aquests usos tradicionals, la ramaderia, la recol·lecció de plantes medicinals, lextracció de llenya, etc., fan que el bosc estiga viu; i aquestes plantes, en podar-les, brollen lany següent amb major força i vitalitat. Dins daquests espais naturals, els plans dús i gestió permeten aquesta recol·lecció sempre que es respecten aquestes normes», informa el científic. De fet, «és ara, al juny i juliol, el millor moment per a recol·lectar les plantes perquè és quan més principis actius té la planta».
El canvi climàtic està també darrere dalgunes alteracions en els cicles de floració de plantes. És el cas de la cabeçuda (el cantueso) «que feia diversos anys que no floria, malgrat ser una planta adaptada a la sequera». Antoni Belda nassenyala una de les raons: «són plantes mediterrànies que sadapten a aquests canvis, però és veritat que veuen alterats els seus cicles».
Labandonament dusos tradicionals provoca que la densitat del sotabosc siga major i plantes com el timó reial no tenen ni densitat ni espai per a desenvolupar-se. «Això fa que estiga en perill i escassege en aquesta zona. El timó reial: «per la seua mala recol·lecció per a lelaboració de licors i labandonament dusos tradicionals, no té ni espai ni llum per a desenvolupar-se. Si a això hi sumem el mal ús per les persones, ací la seua situació és bastant preocupant», concreta.
La modificació de lhàbitat és un dels problemes que hi ha. «Lurbanisme ha fet que es destruïsquen aquestes plantes. Per això són tan importants les microreserves de flora, paratges naturals municipals i parcs naturals. Fan amb la seua funció de reservori botànic, però també de fauna. És un model de gestió que hauria dampliar-se », apunta.
Malgrat tot el que sha assenyalat, Belda afirma que «som uns afortunats perquè a les nostres comarques hi ha una gran varietat dhàbitats i tenim una biodiversitat molt elevada que, al seu torn, es veu traduïda en aquesta rica cultura daprofitament daquestes plantes». El volum divulgatiu de la col·lecció LOrdit recopila 103 fitxes de plantes útils, on brollen aquestes i quin usos tenen. Després de dues edicions venudes el llibre, fet per un equip multidisciplinari de biòlegs, geògrafs, fotògrafs de la naturalesa i tècnics de Conselleria, està pròxim el llançament de la versió en castellà.
La llum, el nostre origen i clau de futur: moltes llums i algunes ombres
La influència que en el nostre credo i cultura ha tingut la llum és evident i duna manera essencial la llum està en la formació de la nostra biologia pròpia com a espècie. La cultura ibera ja ho tenia bastant clar com mostren les nombroses coves cerimonials al llarg de les comarques dAlacant, a més la llum és la clau dun futur encoratjador amb tecnologia molt tangible encara que a vegades semble ciència-ficció, afirma Sergi Gallego Rico, editor i un dels autors del llibre La llum. Enigmes, mites i tecnologia. «La llum ha canviat el sentit de distància i simultaneïtat, en certa manera, ha fet que el planeta ens càpia quasi en una butxaca. Per a això, mirem els nostres telèfons mòbils» comenta leditor.
En un telèfon mòbil tenim nombroses tecnologies basades en la llum i que han valgut diversos premis Nobel. El làser sutilitza per a fer els circuits impresos; gràcies a els LED blaus tenim pantalles en color; la teoria de la relativitat dEinstein, inspirada per la llum, ens ajuda a localitzar-nos amb el sistema GPS; les càmeres; la comunicacions electromagnètiques i molt més està en aquests dispositius que manegem quasi compulsivament.
No obstant això, hi ha ombres com la contaminació lumínica que ens priva del nostre cel nocturn i afecta espècies diferents danimals. A més, en els últims temps tenim lamenaça de la especulació fotovoltaica. Pobles com Castalla, Montfort, Monòver o Xixona on macro projectes fotovoltaics dun gran impacte visual i ecològic han començat a desenvolupar-se o estan pendents daprovació. Sobre aquest ús i aprofitament de la llum solar el volum dedica el capítol «Laprofitament energètic de la radiació solar», escrit entre Sergi Gallego i Jorge Francés Monllor, professor de la UA i director de lInstitut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i les Tecnologies.
A pesar que la tecnologia de les cèl·lules solars comercials no ha evolucionat significativament en 20 anys, continuem aprofitant únicament un 20 per cent de la llum solar que ens arriba. El canvi de legislació recent favorable per a la instal·lació daquests panells solars, unit a labaratiment en els costos de fabricació de les cèl·lules de silici, ha atret a aquest negoci les grans companyies i pot provocar una bambolla fotovoltaica.
Però, més enllà daquest assumpte, la llum, font imprescindible per a la vida, és tractada des de diferents angles per experts de diferents àrees en el llibre: lastronomia, el làser i la multitud daplicacions que té en medicina i indústria; la visió artificial i robòtica, la llum artificial, llum i colors, la difracció, la fibra òptica, o lholografia, camp aquest últim en què la UA és pionera amb la creació del Centre dHolografia dAlacant. Lany 1984 una sèrie dhologrames de reflexió mostrava ja en aquells dies peces del Tresor de Villena. «Els hologrames estan a tot arreu i, en el cas dels de seguretat, són un gran negoci: targetes de crèdit, bitllets de banc, etc.».