No sempre es té l’ocasió de parlar amb un geni, en aquest cas al mon de l´art. La veritat es que el seu to de veu contrasta amb potència de la seua obra, tan il.limitada com marca la seua propia vida. La seua producció està perfectamnet ordenada. La seua obra, situada dins del realisme social, s’inicia en l’expressionisme figuratiu com una denúncia del sofriment humà. A finals deis anys seixanta el seu interès pel tema social el condueix a un neofiguratisme, amb un missatge de crítica i denúncia que, als setanta, s’identifica plenament amb el moviment artístic “Crónica de la realitat”, inserit dins de les corrents internacionals del pop-art i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandístiques de la nostra societat industrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de masses.
Les diferents èpoques o sèries de la seua obra com “Les Nues” (1964), “La Fam” (1966), “Els Bojos” (1967), “Experimentacions i Vietnam”(1968), “L’Home” (1970), “America Negra” (1972), “L’Home Avui” (1973), “El Dòlar” (1073-80), “Pinteu Pintura” (1980-90), “Vivace” (1991-2001) i “Sense Títol” des del 1991, rebutgen tota mena d’opressió i clamen per la llibertat i per la solidaritat humana. La seua obra està representada en nombrosos museus i col.leccions de tot el món i compta amb una bibliografla abundant que estudia el seu treball exhaustivament.
En resum, si la seua pintura és una pintura de conscienciació, no és menys cert que en el seu procés creatiu s’inclou un destacat grau de “conscienciació de la pintura”, on diverses experiències, tècniques, estratègies i recursos s’uneixen per a constituir el seu particular llenguatge plàstic, que no s’esgota en ser un “mitjà” per a la comunicació ideològica sinó que de comú acord es constitueix en registre d’una evident comunicació estètica.