El color de la pell és un caràcter que no hauria de tenir més connotacions que les purament descriptives i fisiològiques, però que tot sovint al llarg de la història ha sigut un motiu funest de discriminació, persecució, atacs o mort. Amb aquest tema central, el biòleg i investigador del CSIC i vicedirector del Centre Nacional de Biotecnologia, Lluís Montoliu, ha publicat el llibre Genes de colores, una obra que es presentarà dijous, 30 de juny, a les 19 hores, en la Seu Universitària Ciutat d’Alacant (Ramón y Cajal, 4), en un acte organitzat per l’Aula de la Ciència i la Tecnologia de la UA. L’autor serà presentat per Nicolás Cuenca, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat d’Alacant. L’acte serà presencial limitat a la capacitat de la sala i també es podrà seguir en directe.
Especialitzat en l’estudi de la genètica i els seus aspectes ètics, Montoliu uneix, en aquesta publicació, textos de divulgació científica senzills i rigorosos amb il·lustracions de Jesús Romero, amb què s’expliquen temes relacionats amb la genètica de la pigmentació en els éssers humans i altres animals. L’autor declara que «en el llibre relate, per exemple, com arribem a tenir el color dels cabells, de la pell o dels ulls que tenim segons les variants gèniques que heretem dels nostres pares i mares. Dividit en dotze capítols, la publicació compta, a més, amb un epíleg, un glossari de termes i la llista de tots els (molts) gens relacionats amb la pigmentació (els gens de colors) que esmente al llarg del llibre. És una obra dedicada a un grup de gens del nostre genoma (i del d’altres animals) que tenen una funció habitualment prescindible, però els efectes o les alteracions genètiques dels quals són escandalosament visibles: els gens de colors». Montoliu afegeix que «intente remarcar fins a quin punt ens assemblem genèticament tots els éssers humans, encara que, canviant l’expressió d’uns pocs gens, la nostra aparença externa, el nostre color de la pell, cabells i ulls puga variar significativament. Res no justifica les diferències, injustícies, persecucions i atacs que, històricament, han patit (i pateixen) moltes persones per tenir un color de pell diferent, tampoc la genètica. Per això, no oblide les reflexions ètiques que apareixen en molts dels capítols del llibre. Parle de la fascinació de les persones pèl-roges; de les persones que no tenen pigmentació, amb albinisme; de les que presenten taques sense pigmentació (vitiligen) o amb pigmentació; de per què les persones negres són negres (i per què no tots som negres); de com podem explicar genèticament la gran varietat de colors que veiem a la pell, als cabells i als ulls; dels curiosos patrons de colors que podem veure en els gats, els gossos, els cavalls, les zebres, els ratolins, els camaleons i els polps, i, finalment, si podem (o devem) triar el color de pell, cabells i ulls dels nostres fills, i les conseqüències que se’n podrien derivar».
El llibre és ple d’investigadors, anècdotes i detalls que no necessàriament deuen conèixer els qui no hagen tingut l’ocasió d’estudiar a fons els temes de pigmentació, però que seran agradables de descobrir.
Aquesta activitat compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). Ministeri de Ciència i Innovació, a través d’UA Divulga, Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+I) de la UA. #AulaCienciaUA.
Lluís Montoliu (Barcelona, 1963) és llicenciat i doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i del Centre d’Investigacions Biomèdiques en Xarxa en Malalties Rares (CIBERER-Instituto de Salud Carlos III) al Centre Nacional de Biotecnologia a Madrid, del qual és vicedirector. És el director del node espanyol de l’arxiu europeu de ratolins mutants (EMMA/INFRAFRONTIER). És professor honorífic de la Universitat Complutense de Madrid. Ha treballat a Barcelona, Heidelberg (Alemanya) i Madrid. Investiga sobre malalties rares, com l’albinisme, usant models animals (ratolins) modificats genèticament amb les eines CRISPR d’edició genètica, de l’ús de la qual va ser pioner a Espanya. Ha sigut membre i president del Comitè d’Ètica del CSIC. Actualment, és l’assessor de Presidència del CSIC en temes d’ètica i de Science Europe. Ha fundat i ha presidit diverses societats científiques. Presideix en l’actualitat ESPCR i ARRIGE. Ha rebut nombrosos premis per les seues investigacions i activitat divulgadora. Va ser premiat el 2020 amb la Medalla H.S. Raper de la IFPCS/ESPCR per les seues investigacions en pigmentació i albinisme.
Jesús Romero Márquez
Il·lustrador i narrador visual veneçolà/espanyol establit a Madrid. Té formació acadèmica en humanitats, estudis de comunicació de masses, arts digitals i il·lustració científica. El seu treball se centra en les meravelles dels mons naturals i imaginaris, anant i venint entre el món real, el concebible i l’absurd. L’exploració i l’aventura inspiren els seus relats visuals, que pretenen cercar i mostrar personatges, meravelles, bestiaris i paisatges fascinants. Jesús va obtenir una llicenciatura en Comunicació Social (Estudis de Comunicació Massiva) a la Universitat Monteávila, Caracas, Veneçuela, on va rebre l’honor magna cum laude. El 2018 es va mudar a Madrid, on va obtenir un mestratge en Arts Digitals i Il·lustració Científica a l’Escola Trazos.
Nicolás Cuenca
Catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat d’Alacant, on dirigeix el Grup d’investigació de Neurobiologia del Sistema Visual i Teràpia de Malalties Neurodegeneratives. La seua activitat investigadora se centra, des de fa més de quaranta anys, en l’estudi de la neuromorfologia, la connectivitat sinàptica i els circuits de la retina, i en la teràpia de malalties neurodegeneratives de la retina, tasca que va començar durant la realització de la seua tesi doctoral a la Universitat d’Alacant, i va continuar durant els seus estudis postdoctorals en el Departament de Fisiologia de la Universitat de Utah (EUA) entre 1988-1990. A més, ha realitzat estades a la Universitat de Harvard, al Kresge Hearing Institute, a la Universitat d’Ann Arbor, a la Universitat de Califòrnia, la SUNY University of Nova York, la Universitat d’Oldenburg, a Alemanya, o al Technion-Israel Institute of Technology Haifa, entre altres. La seua activitat investigadora es resumeix en la publicació de 136 articles en revistes indexades en JCR en l’àrea de neurociències i oftalmologia, amb un índex h de 47 i índex i10 de 110, i acumulant un total de 5.800 cites. Ha publicat articles en les primeres revistes del seu camp, com són Progress in Retinal and Eye Research, Acta Neuropathologica, PNAS i Nature Reviews Neurology. El 30% de les seues publicacions pertanyen al primer decil, i el 80% al primer quartil. Ha presentat més de 330 comunicacions a congressos nacionals i internacionals i ha impartit com a convidat més de cent conferències nacionals i internacionals. Ha participat en cinquanta projectes d’investigació tant públics com privats, en quaranta dels quals ha sigut investigador principal, i cinc en col·laboració amb universitats estrangeres.