L’equip investigador està integrat per científics de la UA, de la Politècnica de València i experts de l’Ajuntament d’Oriola
El projecte d’investigació de la Universitat d’Alacant «Fast-Impact: Desenvolupament d’una metodologia integrada de pronòstic, alerta i impacte ràpid d’esdeveniments sísmics i meteorològics extrems mitjançant monitoratge d’edificis singulars i patrimoni històric» ha aconseguit un finançament de 75.000 euros del Ministeri de Ciència i Innovació per a executar un pla nacional que desenvolupe una nova metodologia de pronòstic, alerta i resposta a fenòmens sísmics i meteorològics extrems.
Dirigit per Sergio Molina, investigador del Departament de Física Aplicada de la Universitat d’Alacant, aquest projecte té per objectiu principal desenvolupar «una metodologia que permeta pronosticar, alertar i respondre a fenòmens meteorològics i sísmics extrems integrant tots els resultats dins d’un sistema de suport a les decisions i que siga útil per a Protecció Civil, ajuntaments i institucions que tinguen com a missió gestionar les emergències per desastres naturals», explica el científic.
«Fast-Impact» naix seguint la petjada d’un projecte anterior que està donant «resultats satisfactoris», segons el professor de Física Aplicada. No obstant això, puntualitza que «encara que mai no es podrà predir amb exactitud quan i on es produirà un terratrèmol, els percentatges de probabilitat en la predicció que s’estan aconseguint han augmentat considerablement». En concret, el científic de la UA apunta que en determinats contextos s’ha passat de probabilitats d’un 5 % a un 50 %. «Succeeix com amb les prediccions meteorològiques. Es pronostica molt bé on i quan plourà, però sempre pot canviar el temps a última hora i la predicció canvia», afegeix. Així i tot, «tenir aquests percentatges, per exemple, quan s’ha produït un terratrèmol i se n’esperen rèpliques mentre s’està actuant en rescats, pot ajudar notablement a prendre decisions als experts i autoritats competents i, d’aquesta manera, salvar moltes vides».
Per a desenvolupar el projecte, un dels principals mesuraments es farà «per mitjà del monitoratge amb sensors de baix cost d’edificis singulars i relacionats amb el patrimoni històric, com són el convent i el col·legi de Sant Domènec, a Oriola», comenta Molina. «Aquesta sensorització enviarà informació en temps real que permetrà no sols ajudar al pronòstic i a l’alerta primerenca dels esdeveniments, sinó també a l’estimació de mapes de moviment del sòl ràpids i mapes de danys dels edificis en temps real, cosa que comportarà un gran avanç en la informació que reben els equips de primera intervenció per a facilitar així el seu desplegament i eficàcia», afegeix l’investigador.
Precisament, l’elecció d’Oriola com a ciutat pilot del projecte no és casual, ja que se situa en una zona de l’arc mediterrani amb certa activitat sísmica recurrent. Per aquest motiu, divendres es va presentar en la localitat del Baix Segura el projecte, que inclourà experts municipals entre els investigadors, en un acte al qual va assistir l’alcaldessa local, Carolina Gracia. A més, segons apunten des del projecte, es treballa actualment en la signatura d’un conveni mitjançant el qual el consistori oriolà aportaria un paquet pressupostari amb la finalitat de contractar doctorands en aquesta matèria que hi treballen a la ciutat.
L’equip investigador del projecte està format per investigadors de la Universitat d’Alacant amb Sergio Molina com a investigador principal, Igor Gómez Doménech, expert en fenòmens atmosfèrics i meteorològics extrems; Juan José Galiana i Juan Luis Soler, experts en instrumentació i teoria del senyal; José Antonio Huesca, Aliresa Kharazian i David Montiel, experts en patrimoni històric, enginyeria sísmica i pronòstic primerenc de terratrèmols; Arianna Guardiola, investigadora de la Universitat Politècnica de València experta en arquitectura i teoria d’estructures, i Gonzalo Ortuño, expert en enginyeria civil de l’Ajuntament d’Oriola..