La vicepresidenta i portaveu del Consell, Aitana Mas, ha informat que el Consell destinarà 2,5 milions d’euros en ajudes directes a les comunitats de regants usuàries del transvasament Tajo-Segura a la província d’Alacant, “amb la finalitat de compensar aquest cost addicional que han d’assumir per a mantindre els seus cultius” a causa de la reducció del cabal procedent del transvasament.
En concret, les ajudes es destinaran a abonar en les comunitats de regants 0,1 euros per metre cúbic d’aigua utilitzada procedent de dessaladora, des de l’1 de gener fins al 15 de novembre d’enguany.
Mas ha assenyalat que aquestes ajudes són “una de les mesures que posem a la disposició de les comunitats de regants perquè puguen pal·liar els efectes de la falta d’aigua procedent del transvasament Tajo-Segura”, que se sumen a altres que s’han posat en marxa, com ara la construcció de plantes fotovoltaiques, per a poder oferir una aigua més barata.
La vicepresidenta ha destacat que per al Consell “el transvasament és una qüestió irrenunciable, però, al mateix temps, és necessari buscar garanties per a adaptar-nos a les circumstàncies”, tenint en compte que “som l’epicentre del canvi climàtic, la qual cosa fa necessari fer polítiques de cara al futur”.
Amb això es pretén poder “fer aquesta transició ecològica de futur amb els problemes que tindrem en l’accés als recursos hídrics”, al mateix temps que “no cedim en la reivindicació de mantindre els cabals que rebem del transvasament”.
Aitana Mas ha fet aquestes declaracions durant la roda de premsa posterior al Ple del Consell, que hui s’ha reunit en la nova seu de la Generalitat a la ciutat d’Alacant, situada a l’antic edifici de Correus.
“En els últims mesos, tot el país està passant una sequera greu que incrementa les necessitats de reg en els cultius”, ha apuntat. En el cas de les comarques del sud d’Alacant, “els nous cabals ecològics que ha fixat el Govern d’Espanya en la conca del Tajo tenen com a conseqüència una disminució gradual de l’aigua que arriba al Segura, la qual cosa els deixa amb menys disponibilitat de recursos”.
Això obliga els regants a recórrer a altres fonts, com ara l’aigua dessalada, que tenen un cost més gran, que ara el Consell compensarà amb les ajudes aprovades.
Zones d’especial protecció
D’altra banda, el Ple del Consell ha aprovat també el decret pel qual es declaren zones especials de conservació la serra de la Safor; Valls de la Marina; Aitana; Serrella; Puigcampana; Bèrnia, el Ferrer i riu Gorgos. Així mateix, el decret aprova la norma de gestió de la zona d’especial protecció per als ocells (ZEPA) Muntanyes de la Marina.
Mas ha destacat que es tracta de zones “de gran valor i interés mediambiental i paisatgístic, integrades en la xarxa europea Natura 2000, que té com a objectiu protegir la biodiversitat i fer compatible la conservació de les espècies i els hàbitats naturals amb l’activitat humana”.
Per a dur-ho a terme, el decret inclou les mesures i les actuacions necessàries per a mantindre i conservar aquests espais emblemàtics, amb especial atenció a la millora de les poblacions d’espècies protegides o a la coordinació de la planificació hidrogràfica del Xúquer, per a procurar la conservació dels hàbitats naturals associats a les masses d’aigua.
Així mateix, ateses les característiques d’aquestes zones, es té especial consideració a les mesures dirigides a la prevenció d’incendis forestals, així com a la restauració de la coberta vegetal afectada pels incendis que hi ha hagut a la comarca, amb la finalitat d’accelerar els mecanismes naturals de recuperació ecològica i la funcionalitat dels ecosistemes afectats.
Ajudes a municipis turístics
Entre els assumptes tractats en el ple de hui, Aitana Mas ha destacat també la modificació el decret de 2020 que regula la línia específica del Fons de Cooperació Municipal per a municipis turístics de la Comunitat Valenciana, que en 2023 compta amb 4,5 milions d’euros, per a “ajustar-la a la normativa actual i a les necessitats d’aquests municipis, que han de disposar de dotació pressupostària suficient per a compensar l’esforç que suposa la prestació de serveis públics locals de qualitat, tant per a les persones residents com per a tota la població turística que reben de manera temporal”.
D’aquesta manera es pretén “compensar les corporacions locals dels municipis turístics pel fet d’haver d’assumir serveis pels quals no reben un finançament concret en els Fons de Cooperació Municipal, ja que disposen d’una població fluctuant no comptabilitzada a l’efecte de l’assignació pressupostària”, ha explicat.
En concret, s’assignarà una quantitat fixa per cadascun dels municipis turístics, independentment de la seua categoria, amb un import total que no podrà superar el 50 % del fons.
Així mateix, fins al 40 % s’assignarà una quantitat als municipis turístics amb platja, siga litoral o continental, per a la qual cosa es tindran en compte els quilòmetres de platja registrats. El 10 % restant es distribuirà per als municipis turístics de rellevància i d’excel·lència, “considerant que són els que més població turística reben en proporció a la població resident”.