Alacant. Dimarts, 24 d’octubre de 2023
La Universitat d’Alacant ha celebrat aquest dimarts una jornada de delictes d’odi, dirigida a personal seguretat privada, de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i del personal del Vicerectorat d’Igualtat i Responsabilitat de la UA, en la qual s’ha analitzat la legislació, l’operativa i alguns casos concrets.
L’objectiu de la formació és conèixer en què consisteixen aquests delictes per a detectar-los i saber com actuar en cas que ocórreguen. La jornada, organitzada pel Departament de Seguretat de la UA, dependent del Vicerectorat d’Infraestructures, ha sigut impartida en la Facultat d’Òptica per inspectors del Cos Nacional de Policia, que han fet una primera part centrada en la legislació i una altra part en què han mostrat exemples de casos reals i han explicat l’operativa que cal seguir en aquests casos.
A la trobada, hi han assistit el vicerector d’Infraestructures, Sostenibilitat i Seguretat Laboral, Salvador Ivorra, vigilants de seguretat, tant de la Universitat d’Alacant com d’empreses externes, caps i directors de seguretat, tècnics d’Igualtat de la UA, i també agents de la Guàrdia Civil, de la Policia Local i membres de l’agrupació de Protecció Civil de Sant Vicent del Raspeig.
Els delictes d’odi són aquells en els quals l’autor actua contra les víctimes per prejudicis i intolerància cap a persones que tenen una característica o condició diferent, com el color de la pell o l’origen ètnic, la nacionalitat, l’orientació sexual o expressió de gènere, la ideologia o creença religiosa, la discapacitat i qualsevol altra diferència.
Segons l’Informe sobre la evolución de los delitos de odio en España 2022 del Ministeri de l’Interior, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat van investigar l’any 2022 un total de 1.869 infraccions penals i incidents d’odi a Espanya, fet que suposa un increment del 3,7% respecte al 2021.
Els delictes d’odi més nombrosos l’any passat van ser comesos per racisme i xenofòbia, seguits d’aquelles comesos en els àmbits de l’orientació sexual i identitat de gènere, mentre que els delictes d’ideologia se situen en tercer lloc.