Bienvenida Llopis, veïna de Cocentaina, complia fa a penes uns dies ni més ni menys que 100 anys. I està estupenda, en plena forma. Viu sola, absolutament independent i amb unes ganes enormes de viure i gaudir al costat dels seus.
Diuen que la vida és allò que discorre inexorable mentre un s’obstina a organitzar-la. Això és molt cert, i ningú millor que Bienvenida per a confirmar que no sempre les coses es desenvolupen com haguérem desitjat.
Aquesta contestana té una història molt llarga, perquè 100 anys donen per a moltes experiències. Va nàixer cega i amb a penes 4 anys i, després de moltes visites als metges, va aconseguir recuperar la visió. Part molt important en la seua vida perquè s’ha dedicat a brodar des de sempre i així ho ha fet fins al moment, encara que no el va poder fer molt més perquè va patir una lleu caiguda que li impedeix continuar la seua passió. Així i tot, continua gaudint de cada moment i ho fa amb una salut de ferro i envoltada de la seua família, integrada pels fills, els seus néts i els seus besnéts. Adora a la seua família política, que la vol com ella a ells.
En un dia tan especial, la nostra centenària va rebre a la seua casa la visita de la corporació municipal i de tots els veïns i amics que li van fer lliurament d’un ram de flors i un pin de la ciutat, a més d’una sorpresa amb la visita de l’estudiantina d’Alcoi que va posar el toc musical a la jornada.
El regal que menys esperava i que més sorpresa li ha causat és el que la família li ha organitzat, perquè està fent el seu primer viatge amb avió amb la seua filla i el seu fill direcció a Roma per a conèixer la ciutat del Vaticà i que li reba el mateix Papa Francesc.
Quant no haurà viscut aquesta dona? L’experiència que ha d’haver acumulat al llarg de la seua existència fan d’ella un exemple de vida. Història viva d’un país en en aquest temps ha passat aquestes i dissorts i mil situacions diferents en tots els aspectes de la vida.