Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
Alcoi

L’Ajuntament d’Alcoi rep la cessió d’una important obra d’art per a la certificació del seu autor

Es tracta d’un depòsit temporal per al seu per part tècnics qualificats que confirmen l’autoria de Vicente Rodes i Àries

L’Ajuntament d’Alcoi ha rebut, una obra en depòsit temporal, per a l’estudi de la seua autoria per part tècnics qualificats. Pel que sembla és un retrat del pintor alacantí del segle XVIII, Vicente Rodes y Aries.

Cal ressaltar que aquesta obra pertany a una col·lecció que l’Ajuntament d’Alcoi rebrà en les pròximes dates. Serà una cessió-donació d’obres artístiques, la majoria d’aquestes de pintors alcoians, entre els quals es troben; Fernando Cabrera Cantó, Ricardo María de Navarrete y Foz, Plácido Francés, Fernando Cabrera Gisbert y Antonio, Gisbert, entre altres.

“Aquesta és una obra de rellevància capital, si es confirma l’autoria, la qual cosa sembla molt probable. Aquest conjunt artístic nodrirà, més si cap, el futur Museu d’Art de la nostra ciutat”, indica el regidor de Patrimoni Cultural, Ignacio Trelis.

Vicente Rodes Aries (Alacant, 21 de juliol de 1783 o 1791 – Barcelona, 24 de gener de 1858). Va estudiar a l’Escola de Dibuix del Real Consolat de Mar i Terra d’Alacant, de la qual va ser director interí en 1809,i en la de Sant Carles de València, estudiant amb Vicente López, on es va diplomar en 1815 i on va ser acadèmic supernumerari en 1817 i de mèrit en 1818. Va cultivar la miniatura i el retrat al pastís, tècnica que va ser la seua gran especialitat. En 1820 va ser a Barcelona per a fer el Retrat del Comte de Santa Clara. Autor dels retrats de Ferran VII, del General Castanys, del Comte d’Espanya, del General de la Rocha, etc. Té obra en la Reial Acadèmia Catalana de Belles arts de Sant Jordi (Abraham i Agar, 1834; Retrat de Damià Campeny, 1838) i en el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Pintor d’estil neoclàssic, amb una certa influència del pintor francés Ingres, els seus retrats destaquen pel seu gran realisme.


233