L’Ajuntament d’Ibi aprova una moció de rebuig de la Llei de Llibertat Educativa de la Generalitat

El ple d’esta setmana aprova, amb els vots a favor de PSOE i Som Ibi i els vots en contra del PP i VOX, una moció que recolza la llengua valenciana i en contra de la nova Llei de llibertat Educativa de la Generalitat.

 

En el ple del passat dimarts, 4 de febrer, es posava sobre la taula i s’aprovava la moció presentada per PSOE i Som Ibi sobre el procediment de consulta als representants legals de l’alumnat per triar la llengua base aplicable a partir del curs acadèmic 2025-2026, amb els vots a favor de PSOE i Som Ibi i els vots en contra de PP i VOX.

 

 

La proposta, que el Consell Escolar Municipal d’Ibi va posar sobre la taula el passat 3 de febrer, i que va ser aprovada el mateix dia per majoria d’este òrgan, manifesta el seu posicionament respecte al projecte d’ordre de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació,  de conformitat amb el que estableix la disposició transitòria segona de la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa.

 

El Consell Escolar Municipal d’Ibi considera que “la consulta promou el conflicte lingüístic: situa el debat en la tria entre valencià o castellà enlloc de situar-ho en l’àmbit de la pedagogia; és a dir, en la tria de programes que permeten una competència equilibrada en les llengües oficials d’acord amb el que estableix la LOE. A banda, expliquen que és ineficient: es posa l’èmfasi en la llibertat d’elecció de llengua per part de les famílies; però no es garanteix que es faça efectiva eixa llibertat d’elecció. Consideren que «la llibertat d’elecció de les famílies no és un bé en sí mateix al qual s’haja d’aspirar: és responsabilitat de l’administració educativa garantir el dret de la població a rebre un ensenyament de qualitat».

 

La moció presentada argumenta que «la consulta proposada per la Conselleria no conté les garanties democràtiques de processos de participació, deliberació i decisió individuals perquè no existeixen òrgans de supervisió, més enllà de la mateixa administració, no s’han considerat situacions que podrien distorsionar els resultats en el procés d’assignació d’unitats en una llengua base; un dels exemples, les famílies de l’alumnat de sisé de primària dels centres públics votaran tot i que no hauran manifestat en quin institut continuaran els estudis els seus fills i filles; no s’ha considerat adequadament la situació de l’alumnat repetidor o que no hi ha un quòrum mínim de participació en la consulta perquè siga vàlida”.

 

Amb relació a la llei 1/2024, la moció explica que “distorsiona la visió de la realitat” ja que “parla de la regulació de la llei educativa, quan l’objecte de la llei és regular la llibertat d’elecció de la llengua i l’ús de les llengües cooficials en els centres docents i quan la privació de competència és una minva de llibertat lingüística efectiva que no atén les recomanacions de la comunitat científica en l’àmbit de recerca sobre programes plurilingües”. Per altra banda, es qualifica de segregadora dins dels centres educatius amb “alumnat separat segons la llengua vehicular escollida en detriment de la convivència i cohesió social” i “genera desequilibris competencials entre l’alumnat al promoure un model lingüístic que no atén a les carències per garantir la igualtat d’aprenentatge i domini de les dues llengües oficials en acabar l’educació bàsica”.

 

En quant als centres i al professorat, l’escrit explique que « es limita l’autonomia del centre educatiu i desactiva totes les mesures de protecció del valencià així com implementa un tracte discriminatori entre el professorat en funció de la llengua en que es vehicule en el seu ensenyament, eludint la responsabilitat de l’administració de garantir un coneixement equilibrat de les llengües oficials».

 

Paula Peidró, regidora d’Educació de l’Ajuntament d’Ibi declara que «la Conselleria d’Educació no està informant a les famílies ni als centres educatius com és degut, sobre la consulta ni sobre la llei. És important que les famílies sàpien que les seues filles i fills tenen dret d’aprendre les dos llengües cooficials. El valencià és una eina per tindre més oportunitats laborals i una major inclusió social, conéixer vàries llengües és enriquidor i afavoreix la facilitat d’aprenentatge d’altres llengües».