El 25 d’agost, dins dels actes de les Festes de Moros i Cristians del Camp de Mirra
en honor a Sant Bertomeu i els Sants Abdó i Senén, antics patrons dels
llauradors valencians, coneguts popularment com Els Sants de la Pedra, se celebra la representació del Tractat d´Almisrà, una interpretació teatral històrica del pacte que es va signar entre Jaume I d’Aragó i, qui més tard seria el seu gendre(només quatre anys després de signar el tractat, en unir-se a una jove Violant de 12 anys), l’infant Alfons de Castella i futur rei Alfons X El Savi que actuava en nom del seu pare malalt, Ferran III El Sant. Un tractat que va tindre molta influència en el desenvolupament posterior d’aquestes comarques i en les seues divisions territorials.
El primer text es va representar el 7 de novembre de 1976 commemorant el VII Centenari de la mort de Jaume I i era de Francesc Gonzàlez Mollà i ja, en 1977, la representació va ocupar el seu lloc actual en els dies grans de les Festes de Moros i Cristians. Després, en 1979, Salvador Doménech LLORÉNS va fer una nova versió que es va publicar en el llibre El Tractat d´Almizra. El Camp de Mirra 1244-1984 (en el qual José María Soler García aportava el text d’Antecedents històrics) i que està basada en el Llibre dels feits o Crònica de Jaume I, en el document de donació d’Énguera i en el document original del tractat, amb un text totalment reformat i ampliat que s’ha estat representant des de 1982 fins als primers anys del segle XXI, en els quals els professors de la Universitat de València, Maria Conca i Josep Guia, l’han adaptat i han editat un nou llibre El tractat d´Almisrà publicat en Escenes de la col·lecció Acadèmia dels Nocturns, sempre en col·laboració amb el Patronat del Tractat d´Almizra.
La dramatització històrica permet, en una nit d’estiu, endinsar-se en un món de música i fets medievals de la mà d’un poble que s’implica en la seua recreació, millorant-la any rere any, i fent recordar una més de les escenificacions de pau i
treva d’uns anys convulsos entre les fronteres dels regnes.
Va ser un grup de gent de la comarca els que van muntar l’obra de teatre sobre els textos amb la base històrica, i que han anat afegint detalls fins a convertir-la en una nit màgica de música i paraules, amb una posada en escena que ens transporta des del nostre segle XXI al 26 de març de 1244, enmig d’un campament medieval improvisat per a acollir a tan il·lustres visitants. Des de l’inici, la música ha tingut un paper molt important, en la seua estrena, el 7 de novembre de 1976, es comptava al costat del director d’escena, Jose J. Menor Pastor, i al director artístic, Josep Navarro i Ferrero, amb un director d’escena per a la banda sonora, Ximo Navarro García i es van portar una de les danses guerreres més antigues La de la Todolella, un poble de les comarques castellonenques que era la primera vegada que eixia de la província de Castelló. Les primeres composicions musicals van ser del director de la banda municipal de Sevilla, José Albero Francés, nascut a la població, i van col·laborar El Grup de Danses de Villena en les Coreografies i El Grup de Dolçainers de Petrer en l’Ambientació Musical. Uns anys després va aparéixer una dona, Matilde Salvador, una de les poques compositores espanyoles, a la qual pel seu treball en la música tradicional molt bé li la podria definir com a etnòloga musical, que va aportar diferents peces al treball previ per a cohesionar un enfocament lúdic i festiu a la representació.
Enguany 2019, coincidint amb el 775 aniversari del Tractat d´Almisrà, s’ha desenvolupat el Congrés Terra de Frontera, Terra de Trobada per la Real Acadèmia Alfons X El Savi de Múrcia al costat d’Associacions i Institucions culturals de 14 municipis de tres províncies, Albacete, Alacant i Murcia, i tres comunitats autònomes, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia, que s’han unit amb el suport acadèmic de la Universitat d’Alacant /Universitat d´Alacant, Universitat de Múrcia, així com dels Instituts de Cultura provincials, el de la Real Acadèmia Alfons X El Savi de Múrcia, l’Instituto de Estudios Albacetenses i el Juan Gil-Albert. Institut Alacantí de Cultura i el suport directe de diversos ajuntaments, per a commemorar, arran de la signatura del Tractat d’Almisrà (1244), la creació del senyoriu dels Manuel, Senyoriu que va crear un vincle històric de 14 municipis en la segona meitat del segle XIII i primers anys del segle XIV, vincle que, malgrat les fronteres polítiques posteriors, el pas dels segles va aconseguir enfortir amb el trànsit de persones fent que actualment, es compartisquen gent i famílies, costums i tradicions, aspectes econòmics i festius, gastronomia, etc. Les commemoracions històriques sempre han de servir com a llocs de trobada en els quals compartir i potenciar el positiu d’un passat comú.
M. Esperanza Esplugues M.
Perquè coneguen més detalls sobre El Tractat d´Almisrà, els n’oferim l’assaig. La representació tindrà lloc el pròxim 25 d’agost i es commemorarà el 775 aniversari de la signatura del Pacte.