Seu del Consell Valencià de Cultura. València, 19 de febrer.- El Consell Valencià de Cultura havia preparat este acte, a les 12 del migdia de hui dilluns, en record de qui va ser secretari i conseller de la institució, però també com un reconeixement a lescena espanyola, de la qual José María Morera va ser un dels directors més importants. A la invitació van respondre des del primer moment protagonistes principals de la vida cultural, i molts dels grans de lescena, actors i actrius i directors de cine i teatre que estan en la memòria de tots els aficionats. Al Palau de Forcalló han acudit, entre molts altres, María Fernanda DOcón, Gemma Cuervo, Anna Maria Barbany, Lola Cordón i Joaquín Kremel, a banda damics i familiars del desaparegut director descena i duna representació de lajuntament dOndara, amb lalcalde José Ramiro. Però també ha acudit representants de les institucions valencianes i de la vida cultural. Entre ells, per exemple, Abel Guarinos, director de lInstitut Valencià de Cultura, Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura, Rodolf Sirera, Eliseu Climent, Josep Palomero i María Ángeles Fayos. El president del Consell, Santiago Grisolía, ha donat la benvinguda als presents, i el secretari de la institució, Jesús Huguet, ha desgranat una sèrie de comunicats dadhesió a lacte dactors com ara José Sacristán, María Luisa Merlo, Cayetana i Fernando Guillén Cuervo i Josep Maria Pou, per als quals la figura de José María Morera sobrepassava lestrictament professional i es convertia en la damic i conseller. Després, Carme Portaceli i Julián García Candau, que compartien la taula presidencial, han parlat de la importància pionera de les iniciatives teatrals
de Morera, allunyades dels corrents oficials de la dictadura, però en la línia del teatre contemporani europeu i americà. En els últims minuts de lhomenatge shan apagat els llums de la Sala de Plens per a donar pas a un vídeo documental titulat Morera, i ja està!, rodat en els últims temps de la seua vida, on el director i alguns dels seus actors favorits recordaven moments del treball en comú. Echanove, Sacristán, Merlo, etc., han explicat davant la càmera la importància del dos vegades Premi Nacional de Teatre i Mèrit Cultural de la Generalitat 2105. Però, sobretot, ha sigut la figura professional i humana de Morera, que tancava el documental, la que ha concitat els últims i fervorosos aplaudiments del públic. Com tantes voltes li havia passat en vida.