Els maios són una cançó de ronda dedicada a una donzella, amb la finalitat dafermar el festeig amb un fadrí (el mayo). Tanmateix, també hi ha maios dedicats a la Mare de Déu. La seua part principal és el retrat de la dama, una composició poètica que descriu la bellesa de la dona de cap a peus i que té com a figura retòrica més destacada la concatenació. Es tracta dun tòpic literari que podem trobar a la poesia castellana dels segles XVI i XVII.
Lorigen dels maios podem situar-lo al centre-sud peninsular. De fet, hui dia és una tradició que es manté viva a Castella-la Manxa i les regions que lenvolten. Ací a València es concentren sobretot a la zona fronterera amb Castella i apareixen a distintes poblacions de la Plana dUtiel-Requena, els Serrans, el Racó dAdemús, la Vall dAiora-Cofrents, la Foia de Bunyol, lHorta, la Ribera i la Vall de Biar.
A la nostra comarca, a més de Biar, els maios es troben presents a Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada, però curiosament, a les tres poblacions van passar de ser un cant primaveral a ser un cant de Nadal, i finalment, a desaparèixer. No obstant això, a Beneixama des de fa pocs anys han encetat el costum de fer una ronda el 30 dabril, de la mateixa manera que es fa a Biar.
Segons sembla, la introducció del cant dels maios a la Vall de Biar degué fer-se a començament del segle XX per part de treballadors temporers com segadors, castelleros (teulers) o carreters que anaven a Castella a fer estos treballs. En el cas de Biar, lorigen dels maios està ben documentat. Fou Primitivo Durà (1900-1974), conegut com el tio Triguero, el principal impulsor daquesta tradició, que dugué a Biar a començament del segle passat des de la població madrilenya de Carabaña de Tajuña, on la conegué mentre treballava fent teula.
En lactualitat, el cant dels maios sefectua a Biar la nit del 30 dabril amb una elevada participació popular. Es tracta duna cercavila que comença a les 12 de la nit a la plaça de la Constitució i que durant una hora aproximadament fa el recorregut conegut com volta de la provessó. El cant sacompanya duna nombrosa rondalla de guitarres, bandúrries i llaüts.
El text conté 32 estrofes, les dos primeres de les quals serveixen per donar la benvinguda al mes de maig, una més per a demanar llicència, vint estrofes conformen el retrat de la Mare de Déu, dues estrofes serveixen dadjudicació del mayo (San José y el Niño) a la Mare de Déu i finalment, hi ha set estrofes de comiat. El text original estava dedicat a la Virgen de la Antigua, patrona de Carabaña de Tajuña, però actualment es dedica a la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Biar, fet que li atorga als maios un major arrelament. Lany 2011 lAssociació dEstudis Tradicionals Sagueta Nova de Biar va editar uns díptics i uns fulls de cartolina amb un gravat del segle XIX de la Mare de Déu de Gràcia, el text revisat dels maios, i lexplicació desta tradició.
Joan-Antoni Cerdà Mataix