A Espanya és recomanable utilitzar un producte de protecció solar de factor trenta durant tot l’any i de cinquanta a l’estiu
El melanoma maligne de pell ocupa la setena posició entre els tumors més prevalents en la població general i la quarta entre els tumors que afecten les dones
Alacant. Dimarts, 25 de juliol de 2017
Segons l’informe Les Xifres del Càncer a Espanya 2017 de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, el melanoma maligne de pell ocupa la setena posició entre els tumors més prevalents en la població general i la quarta entre els tumors que afecten les dones. «A més de factors genètics i estils de vida, els casos de càncer de pell es poden evitar minimitzant l’exposició solar per activitats recreatives o laborals, així com fonts artificials de radiació UV», explica la directora del grup dinvestigació Infermeria Clínica i professora del Departament d’Infermeria de la Universitat d’Alacant, M. Flores Vizcaya.
L’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia, en la presentació de la Campanya Euromelanoma 2017, advertia que la incidència de càncer de pell no cessa daugmentar i ja arriba a la consideració d’epidèmia a escala mundial. És per això que des de la Universitat d’Alacant, Vizcaya apunta que «a Espanya és recomanable utilitzar un producte de protecció solar de factor trenta durant tot l’any i de cinquanta a l’estiu. Convé recordar que la finalitat del fotoprotector no ha de ser mai prolongar el temps d’exposició al sol».
Recomanacions
Especialment durant l’estiu, a més de protegir-se amb para-sols, gorres, samarretes i ulleres de sol homologades, s’aconsella començar a prendre el sol de manera gradual i evitar les hores de màxima intensitat. En el cas dels infants menors de sis mesos convé que es mantinguen sempre a l’ombra i amb roba que els protegisca de la radiació solar. En aquest sentit, l’OMS adverteix que els rajos UV solars són més forts entre les deu del matí i les quatre de la vesprada.
«Joves i xiquets són sectors especialment vulnerables, de manera que sempre han d’usar un protector solar elevat, entre trenta o cinquanta, aplicar una quantitat generosa trenta minuts abans de l’exposició, i repetir l’aplicació periòdicament després de banyar-se o si se sua molt. Així mateix, per a evitar la deshidratació és imprescindible beure molta aigua», insisteix la directora del grup dInvestigació Infermeria Clínica.
«Tot i el flux d’informació i les campanyes de conscienciació, la majoria de la població no es protegeix adequadament de les radiacions solars. De fet, en zones d’alta exposició com Alacant cal aplicar crema protectora durant tot l’any», assenyala M. Flores Vizcaya. «És important que recordem que la pell té memòria, és a dir, que el dany produït per l’exposició al sol és acumulatiu», adverteix.
Falsos mites
En cas de cremada, Vizcaya assenyala que «la millor opció és aplicar una loció hidratant dabsorció ràpida i no tornar a prendre el sol fins que la pell, principal barrera protectora, shaja recuperat totalment. Si es produeixen cremades de segon grau lligades a l’aparició de bambolles, la primera mesura és desplaçar-se a un centre d’atenció primària i no intentar explotar-les o cosir-les».
Finalment, la professora de la Universitat d’Alacant recorda que no és recomanable aplicar vinagre o iogurt a pells enrogides pel sol, «ja que són substàncies àcides que afavoreixen la descamació de la pell».
Primers símptomes
Un dels primers signes d’alarma per a detectar aquest tipus de malaltia és una ferida que no es cicatritza o l’aparició de noves taques a la pell; per aquest motiu és important conscienciar i informar la societat sobre les autoexploracions i l’exploració clínica per part dels professionals d’atenció primària.
La majoria dels melanomes es localitzen a la pell i poden tenir colors variats com marrons, negre, blau, roig o gris. «Són fàcilment detectables precoçment, per això és important identificar i consultar qualsevol piga o úlcera de nova aparició i els canvis en les existents, així com modificacions en la coloració de la pell», explica la professora de la Facultat de Ciències de Salut de la UA. Els criteris ABCD ajuden també a identificar una lesió com a sospitosa de malignitat, ja que defineix les quatre característiques fonamentals del melanoma: A, asimetria; B, bandes o vores irregulars; C, heterogeneïtat o igualtat de colors, i D, diàmetre per a indicar lesions de certa grandària, generalment amb un diàmetre superior a sis mil·límetres», detalla.
Tecnologia per a diagnòstic
Conscients que un diagnòstic precoç és una garantia d’èxit, investigadors del grup dInvestigació d’Enginyeria Bioinspirada i Informàtica per a la Salut (IBIS) de la Universitat d’Alacant han desenvolupat un sistema que ajuda en el reconeixement del melanoma a través de les característiques visuals d’una imatge de la lesió. Aquesta eina, ja patentada, es pot usar de forma automàtica per a decidir amb quina urgència remetre un pacient al dermatòleg.