Beneixama celebra del 6 al 10 de setembre les seves festes de Moros i Cristians en honor a la patrona de la Vila, la Divina Aurora. Són, sens dubte, les festes de major importància que anualment celebra la nostra població.
La configuració del nostre esquema fester té el seu origen en la generalització de la celebració de Moros i Cristians al nord de la província d’Alacant a la fi del segle XVIII o principis del segle XIX, sent hereves de l’antiga “soldadesca”. Aspectes militars de la mateixa s’han sabut guardar amb especial puresa i rigor en tots els nostres actes.
Un altre pilar de les festes de Beneixama, és la devoció a la nostra patrona, la “Divina Aurora”. En 1821, José Parra, Salvador Vera i Vicente Lluna tornen amb els seus carros de comerciar. Travessant la plana manxega, una forta tempesta els sorprèn enmig de la nit. Tement per la seva vida, van implorar la seva protecció a la verge de “l’aurora”. En aquest moment va cessar la tempesta i van veure una estranya llum, una “aurora boreal”. Un cop a Beneixama van començar una veneració que avui dóna títol al patronatge de la nostra població.
Amb aquests dos elements, soldadesca i veneració a la “Aurora” naixerien les nostres festes de Moros i Cristians en les primeres dècades del segle XIX. Les festes de Biar seran un referent, ja que des de 1803 ja se celebren “ambaixades” a la població veïna. Beneixama assumiria l’estructura festera de la població a la qual va pertànyer eclesiàsticament fins 1777 i civilment fins 1795. Des d’aquest moment les festes de Sant Joan que se celebraven des d’almenys el segle XVI passarien a un segon pla.
Els tres primers documents que testifiquen la celebració de Moros i Cristians a la nostra població són de 1839,1840 i 1841. El de 1839 és un article del seminari pintoresc Espanyol, en el mateix es descriuen les festes de Biar i se citen com altres pobles on se celebren de manera similar festes de Moros i Cristians a Alcoi, Onil i Beneixama. El text trobat de 1840 és una reglamentació de les nostres festes, on s’estableix per a aquest any qui exercirà el paper de moro, qui el de cristià, així com la forma d’elecció de capità i alferes. Finalment, el document datat en 1841 és el cèlebre escrit en el qual D. Miguel Payá i Rico, que amb el temps arribarà a ser cardenal primat d’Espanya, descriu els actes d’inauguració de l’actual església parroquial, i en el qual apunta ja amb total normalitat que “tots els dies hi va haver Moros i Cristians menys l’últim”, fent referència als dies 7, 8 i 9 de setembre d’aquell any. Recordem que l’hora d’ara encara no són molt comuns aquestes festes en les poblacions del voltant, així a Bocairent no comencen els Moros i Cristians fins a 1859, a Ontinyent fins a 1860 oa la veïna Villena no començaran fins a 1845.
Els prolegòmens festers s’inicien amb la festivitat de Sant Joan, es pot consultar les dades d’aquesta festa en el seu apartat corresponent. Però és el mes d’agost en què s’intensifiquen els preparatius. A mitjan mes es presenta el cartell i revista de festes, i cada diumenge d’agost se celebren els tradicionals “Porrats”, berenars que se serveixen en “els masets” o seus socials de les entitats festeres, en els mateixos s’ultimen els preparatius de les ja properes festes.
Quatre són els ens festers que participen en les nostres festes. Tres del bàndol crisitiano; Cristians, Estudiants i Pagesos. I un pel bàndol Moro. Cada un participarà en “els entraetes”, desfilades que se celebren a les nits del 31 d’agost al 3 de setembre. Els últims actes previs als dies grans són el concert de música festera, ofert per la nostra Societat Musical “La Pau” cada 4 de setembre i en la nit del 5 de setembre del sopar del fester i la primera revetlla.
El 6 de setembre o “Dia de l’entrà” s’espera amb entusiasme i ansietat. A les 12 del migdia el rés de l’àngelus i la posterior “Moguda de les músiques” donarà el tret de sortida a cinc dies de tradició, música, pólvora i festa. La tarda ve carregada d’actes. El primer d’ells ens donarà una idea de la importància de la “soldadesca” en la nostra festa. Es tracta de la presentació d’armes al president de la Filà de Cristians. Per a més detall d’aquests actes es pot consultar en aquesta pàgina el document “La festa pas a pas”. L’entrada es prolongarà durant tota la tarda desgranant totes les sorpreses que els festers de Beneixama han anat preparant durant tot un any per a propis i visitants. Més de 35 bandes de música amb més de 1600 músics, boatos, carrosses d’intendència i obsequis, un cens de més de 700 festers socis i més de 400 festers acompanyants. El públic podrà gaudir cada tarda del 6 de setembre d’un espectacle format per més de 2700 persones en una població amb un cens que ronda els 1800 habitants. La nit dóna pas a la solemnitat del trasllat de la patrona, després de la interpretació del motet “Estel del matí”, la “Divina Aurora” serà entronitzada en l’altar major amb el cant de la “Marxa Rural Aurora”, ambdues escrites en 1931 amb música de Manuel Parra i lletra de José María Milà.
Beneixama, Festes, Àngelus, Mascletà i Arranc de les Bandes 06/09/2017 from Intercomarcal TV on Vimeo.