La campana és un instrument musical de percussió utilitzat per anunciar les celebracions i convocar als veïns, a més d’altres usos civils i religiosos. Els tocs de campana van lligats a un espai, a unes persones i a un coneixement molt antic. Fonedors que creen campanes, sacerdots que les beneeixen, campaners que els donen veu i una comunitat que les escolta i interpreta.
La campana és un nexe i un facilitador de la vida comunitària, un mitjà de comunicació immediat i eficaç, que marca i estructura el temps, el quotidià i l’extraordinari, subratllant els moments de celebració i els fets extraordinaris o tràgics. Han existit una gran diversitat de tocs locals, ordinaris i extraordinaris. Cada poble mantenia els seus tocs característics que eren transmesos via oral o a través de les consuetes. Un particular llenguatge, gestat al llarg del temps en el si de la pròpia comunitat.