L’origen del culte a la Mare de Déu de Gràcia és incert. La tradició oral deia que dos pelegrins van arribar a Biar afirmant que, si els donaven un tronc de fusta, sis pans, un pitxer d’aigua i una habitació, els farien un regal. Se’ls va facilitar quant demanaven i, passats els dies i davant l’absència dels pelegrins, van franquejar els veïns la porta i van trobar una imatge que en la peanya portava escrita aquesta inscripció: Verge de Gràcia.
De tota manera, alguns proposen que seria un culte portat per Jaume I quan va conquistar Biar en 1244-1245, mentre que uns altres han apuntat a la presència d’una comunitat de frares agustins en el segle XIV com a responsables de l’extensió de tal veneració.
La dada històrica més antiga que coneixem es remunta a 1497, quan, a través del protocol notarial del testament de Bertomeu Richart, de professió teixidor, sabem que existia una ermita dedicada a la Verge de Gràcia. En aquesta ermita se celebrava una romeria el 25 de març, festivitat de l’Anunciació. A més, en la Parròquia va existir un altar dedicat a la Verge de Gràcia, que es trobava on avui està el Nazareno.
En 1635, a resultes d’una intensíssima sequera, es va realitzar una processó en rogació a la seua ermita, obtenint la preuada pluja. Això va determinar al Consell de la Vila a proclamar a la Mare de Déu de Gràcia com a patrona de Biar, establint les festes patronals el mes de maig.
Per cert que aquestes rogacions eren habituals per aquella època, de manera que venien fins i tot veïns de localitats tan allunyades com Asp i el Fondó de les Neus. Precisament en relació amb això va tenir lloc l’episodi del Pi del Lliri blanc, quan van intentar robar la imatge de la Mare de Déu i el pi es va doblegar per a impedir que poguera passar el carro en què se l’emportaven; la tradició deia que com a testimoniatge d’aquell succés van quedar les marques de les rodes en el tronc de l’arbre, al mateix temps que un lliri blanc naixia tots els anys en el lloc on havia anat a posar-se la venerada imatge.
Va ser en 1644 quan l’Arquebisbat de València ‒del qual llavors depenia Biar‒ va donar permís perquè les nostres festes patronals se celebraren durant diversos dies i que sempre foren els mateixos, amb els següents actes (segons consta en l’Arxiu Parroquial): “El 10 de maig de 1644 és feu procés a l’hermita de nostra Sra. De Gràcia i és portà la Image a la present parrochial; a 11 és digueren tèrcia, missa cantada ab diaques i vespres, i a 12 és feu procés general per tota la vila i a dita hermita per els Jurats i Mayordoms”.