Les campanes, durant segles, han sigut un mitjà de comunicació que generació després de generació ha acompanyat i marcat el ritme de la vida quotidiana de les gents i ciutats. Per eixe motiu, en concret Castalla sempre ha tingut una gran estima i inclús orgull pel so d’estos càlids bronzes.
El seu so convoca els fidels als oficis religiosos, anuncien amb els seus voltejos, les festes i grans solemnitats; altres vegades anuncien tristesa amb els seus tocs a difunts, també inclús, avisen de catàstrofes o incendis, i per descomptat, saluden a la Mare de Deu i conviden a l’oració diària amb el rés de l’àngelus tres vegades al dia.
En acostar-se ja les Festes de Moros i Cristians, a Castalla es diposen un any més a celebrar el novenari o novena a la Patrona, la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa. Gràcies a la col.laboració de diverses persones que perteneixen als grup de Campaners de Castalla, hem visitat les campanes de l’Església de l´Assumpció:
Campaners de Castalla: “En acostar-se ja les nostres festes de moros i cristians, ens disposem un any més a celebrar el novenari o novena a la nostra Patrona, la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, i com és costum en este blog, narrarem els horaris i els tocs de campanes propis d’esta celebració, però he pensat que podria resultar interessant desglossar un poc d’història, de que són i el perquè es realitzen els mateixos.
Els novenaris són una pràctica religiosa catòlica, que consistix en una sèrie d’oracions o devocions que es realitzen durant nou dies consecutius. Esta tradició té les seues arrels en diverses influències culturals i religioses, i s’ha mantingut al llarg dels segles en moltes comunitats cristianes, especialment a Amèrica Llatina i Espanya.
Concretament, ací a Castalla són diversos els novenaris que es realitzen durant l’any, però sens dubte el més important i significatiu és este que anem ha realitzar, per ser precisament a la Patrona de la localitat i com a preparació a les seues festes majors.
Com de tots és sabut, o almenys la majoria, este novenari s’oferix cada dia pels difunts dels nou sectors o barriades en els quals es va dividir la població en 1982 (any de la coronació canònica, i en el que la Imatge de la Patrona va recórrer tots i cadascun dels carrers durant eixos nou dies) pensat, com he desglossat abans, com a preparació espiritual per a viure les nostres festes majors des de la fe.”
