Lluis Català
Diego L. Fernández
Rebeca Sanjuan
En síntesi, la Revolució del Petrólio va ser una vaga general que l’alcalde i els guàrdies van intentar dispersar a trets. La resposta de les treballadores i els treballadors, organitzats per l’AIT, va donar nom a la revolta. Es tracta de la insurrecció obrera més important del segle XIX peninsular. El primer gran embat del moviment llibertari contra els amos.
Uns senyorets que imposaren uns salaris de misèria als obrers, i en especial a les obreres i als seus fills. Unes condicions de vida duríssimes i en constant regressió. Les conseqüències van ser encara més importants que els fets. La posterior repressió va suposar un càstig generalitzat, sense miraments, contra una població rebel. Especialment severa per als 289 desgraciats que van pagar amb anys de presó la bravata de Pelletes.
Hi ha qui, encara avui, pretén fer pressentisme amb aquesta història. I descontextualitzar els esdeveniments, sense causes ni conseqüències, per desprestigiar les ideologies transformadores. La reedició d’obres de caire franquista, per part de determinades entitats, en són una bona prova. Que Cerdà, per contra, haja hagut d’autoreeditar-se el llibre és ben simptomàtic. I que als carrers d’Alcoi no hi haja cap recordatori de la capitalitat internacionalista de la ciutat és una vergonya.
Amb la commemoració de l’efemèride per part del Col·lectiu #Revolta1873 (en paral·lel als treballs del CAEHA) procurem desmuntar el mite, com reclamava fa anys Clara Lida. Tot i els entrebancs, l’èxit de les Jornades Internacionals de juliol ens convida a persistir, en paraules de Lucien Lefbvre, en el combat per la història.
La nombrosa participació reforça les nostres conviccions. No farem ni un pas enrere en la recerca científica. Cap concessió a les interpretacions interessades, pese a qui pese. Seguint a Josep Fontana, continuarem explorant les alternatives rebutjades com a utòpiques per comprovar si hi havia en elles plantejaments que apuntaven altres possibles evolucions.
No voldríem oblidar ningú, però… tot açò va ser possible també gràcies a Imma, a Carmen i a les alumnes de l’Andreu; a Amparo, a Carlos i a Ricardo del Cefire; a Diana i a Maite de la UA; a Bernardo del Fòrum per la Memòria; a La Teixidora; al Panical; a la UPV; a la CGT; als bombers; als ponents (Lluís, Jeanne, Ginés i Eduardo); als grups de música (Batoi, Candela Roots, Víctimas Civiles i Alesa DJ); a la companyia Va Com Va (Carles, Montse i Jordi), i al guio de Pau…
I ens va ser molt grat que divendres ens acompanyara l’alcalde de Cocentaina, Jordi Pla, i la regidora del govern Marisa Abad. A Alcoi tampoc no van voler faltar el regidor d’educació, Alberto Belda; la regidora de cultura, Elisa Guillem, i el regidor de l’oposició, Gabriel Guillem.
Gracies a totes i a tots vosaltres… la lluita de classes continua.
