Cocentaina espera per retrobar-se amb la seua Mareta

Cada primavera, Cocentaina viu moments d’intensa emoció amb l’arribada de les festes dedicades a la seua patrona, la Mare de Déu del Miracle. L’amor per la “Mareta”, com l’anomenen els socarrats i socarrades, porta més de cinc segles omplint els cors de contestans i contestanes, que cada mes d’abril trauen les seues millors gal·les per acompanyar-la en els seus dies grans. Enguany les festes no podran celebrar-se en la seua data tradicional al voltant del 19 d’abril degut a la coincidència amb la Setmana Santa, però l’ajornament no canviarà l’essència d’esta festa tan especial.

Les càmeres d’Intercomarcal TV han estat a Cocentaina per parlar de la devoció a la Mare de Déu i les seues festes des de diversos prismes. El primer punt de vista sobre esta festa religiosa no podia ser altre que el dels retors de les dues parròquies del nucli urbà contestà: Santa Maria i el Salvador. Eduardo Rengel i Diego Pascual expliquen com es viu des del punt de vista devocional i teològic esta tradició.

 

 

Tot i ser una festa eminentment religiosa, la festa de la Mare de Déu del Miracle té molts components cívics de gran interès. Una de les característiques més peculiars i cridaneres és l’ús de la indumentària tradicional: els vestits de contestanes i maseros. Parlem amb Vero, del Grup de Danses Cocentaina, que ens ensenyarà com fer dos classes de “topo” fàcilment.

 

Tot i estar molt arrelada entre la població, la festa de la Mare de Déu del Miracle no sempre s’ha celebrat el 19 d’abril. Durant segles, eixa data va estar reservada per a la festa privada dels comtes, mentre que la població dedicava els festejos a la Mareta en maig o agost. Va ser a la dècada de 1940 quan la festa pren la seua forma actual. Pocs anys després, el 1957, comença a editar-se la Revista de Festes. Joanjo Llopis, coordinador de la comissió de la revista, ens explica esta publicació que cada any millora la seua qualitat.

 

Si important és la revista, no ho és menys el cartell anunciador. Jesús Maria Úbeda ha sigut l’encarregat enguany de tan complicada tasca. L’autor ens explica el profund missatge que té el cartell, amb un importantíssim significat i un record per a les víctimes de la DANA que tant va afectar les comarques valencianes el passat mes d’octubre.

 

Una altra de les característiques més peculiars de la festa de la Mare de Déu de Cocentaina son els seus càrrecs festers. Cada any, tres xiquets d’entre 8 i 9 anys tenen el privilegi de representar els comtes de Cocentaina i mossèn Onofre Satorre, el capellà que oficiava la missa quan va succeir el miracle de les llàgrimes el 19 d’abril de 1520. Enguany Uriel Parra, Marta Moltó i Arturo Barrios seran els representants de la tradició contestana.

Un dels moments més importants i emotius de la festa de la Mareta té lloc quan la imatge de la Patrona de Cocentaina arriba a la porta de Santa Maria. En eixe moment es recita la Súplica, uns antics versos que reflecteixen l’amor de la Vila Comtal per la seua Mare de Déu. Enguany, Dámaris Pardo tindrà la responsabilitat de desenvolupar esta important tasca.

Altres càrrecs importants en la festa de la Mare de Déu son els majorals. Cada any 27 homes i 27 dones son les persones encarregades d’acompanyar, o millor dit, d’escortar la imatge de la patrona de Cocentaina pels carrers de la Vila Comtal. És un any molt especial per a ells i elles, doncs els permet estar més a prop de la seua Mareta. Xavi i Núria son dos d’estos 54 afortunats.

 

Una festa amb tants matisos no és senzilla d’organitzar. Per a organitzar-la i per vetlar per la multitudinària devoció a la Mare de Déu del Miracle treballa la Pia Unió de la Mare de Déu del Miracle. Els seus presidents, Maria Dolores Franco i José Torró, ens conten alguns detalls de l’organització i del pes tradicional i devocional d’esta festivitat