En la quieta campanya pròxima a Hèlsinki, una viejecita rega la seua gespa, les oronetes refilen i el gat dormisqueja. Però l’idil·li és aparent: la vida de Linnea Ravaska, octogenària vídua, és emmetzinada per uns malfactors que cada mes li arrabassen la seua pensió. El desnaturalitzat net Kauko i els seus acòlits destrossen tot el que troben al seu pas, torturen al gat, colpegen per pur plaer, sense que ella gose rebel·lar-se, fins al dia en què decideix no suportar-lo més, crida a la policia i fuig a Hèlsinki. La guerra i la venjança del trio infernal podrien convertir-se en un malson si Paasilinna no preferira la via de la farsa i la paradoxa per a criticar a una societat els mals de la qual observa amb tota lucidesa. Vellesa oblidada, joventut marginada, enfonsament de les institucions, droga, alcoholisme, sida: tot s’albira en les rocambolesques peripècies de la simpàtica viejecita, que passeja armada amb una Parabellum i les vertaderes armes de la qual acabaran sent el candor, una ingènua crueltat i el seu incansable defensa de la pròpia dignitat.