En una nova emissió del programa “La brúixola”, viatjarem al passat per a conéixer el Palau Comtal i el seu Refugi AntiaereoEns trobem, sens dubte, davant una de les joies arquitectòniques del gòtic i del renaixement valencià. El Palau és una residència senyorial fortificada que va iniciar la seua construcció en el segle XIII amb el domini del cavaller Roger de Llúria, almirall de la flota de la Corona d’Aragó i de Sicília. L’aspecte que presenta actualment aquest monument emblemàtic és el resultat de contínues construccions i reformes. La ubicació no està realitzada a l’atzar, ja que està situat al costat del barranc del Sord, una situació privilegiada per a controlar les vies d’accés a la població i reforçar, juntament amb es castell, la Vila de Cocentaina. L’origen del Castell data de principis del segle XIV com a fortificació, mantenint la planta quadrangular que es conserva avui dia.
Més endavant, la compra de la Vila de Cocentaina en 1448 per part de Ximén Pérez de Corella causa un impacte directe en aquest monument. Primer, va canviar l’aspecte d’aquest i el va transformar a Palau, incloent-hi la decoració de les sales interiors amb estils barroc i renaixentista.
Finalment, després de presenciar el Miracle de la Mare de Déu, els Corella van construir, adherit al mateix Palau, un monestir de monges Clarisses en el segle XVII.
En el subsol del Palau Comtal, en una àrea de quasi 400 metres quadrats, a 14 metres de profunditat, es van excavar en l’estrat geològic original un total d’11 galeries disposades de manera perpendicular de 2,56 metres d’altura per 1 , 30 metres d’ample. Les parets dels trams centrals es van revestir amb murs de rajoles ben alineades fins a l’arrancada d’una volta encofrada amb ciment i emplenada en alguns trams amb cants.
En el recinte s’entrava a través de dues boques: una per a la façana principal del monument i l’altra pel carrer Dolores, les quals van ser construïdes amb murs i volta de maçoneria de carreus. Hi ha altres galeries no finalitzades: una que es dirigia cap al carrer Conde de Cocentaina i l’altra tenia una eixida provisional a l’inici del carrer Santos Mèdics.