> Centenars de plans urbanístics s’amunteguen als ajuntaments de tot el País
> Valencià. Els darrers mesos hi ha hagut un allau de projectes per a construir
> fins a un total de 26 nous camps de golf i uns 140.000 habitatges a tot el
> territori valencià en més de 81 milions de metres quadrats de sòl urbanitzable
> nou. Alguns dels projectes de major envergadura estan vinculats a la
> requalificació d’importants borses de sòl.
>
> No és casual que els 140.000 habitatges projectats vagen aparellats a camps de
> golf. El golf és només l’excusa per a poder edificar legalment en llocs on
> d’una altra manera seria imposible i, a més, amb el beneplàcit de
> l’Administració. Cal recordar que quan el Partit Popular va arribar al poder
> va canviar el nom de la conselleria de «Medi Ambient» pel de «Territori i
> Habitatge». Aquesta conselleria que entre d’altres funcions té la de
> gestionar els parcs naturals, autoritzarà l’edificació de 556 cases i un camp
> de golf sobre l’àrea d’esmorteïment del Parc Natural de la Serra de Mariola.
> Això deixa els ciutadans amb una indefensió total. Tampoc anima a l’optimisme
> escoltar el secretari de Medi Ambient del PSOE, Francesc Signes, quan diu que
> el seu partit «recolza» i «sempre recolzarà» el golf «com a incentiu per a la
> indústria i el sector turístic». Per a rematar el panorama, l’escàndol ha
> saltat a Villena quan Los Verdes, que cogovernen la ciutat, han consentit la
> construcció de 1.200 cases, i un camp de golf.
>
> El conseller Blasco ha manifestat que «són uns ignorants» i uns «demagogs» els
> qui s’oposen a la seua política del golf, en referència als grups ecologistes
> que han criticat «l’abús urbanístic» que està cometent-se. Però no cal ser un
> expert per a observar la qüestió amb un poc de sentit comú.
>
> Després que Los Verdes han aprovat el camp de golf de Villena, sembla
> confirmar-se que quasi cap ajuntament es resisteix a requalificar terrenys per
> a urbanitzar. Al meu parer, aquesta posició només és pa per a hui i fam per a
> demà. L’arreplega de diners ràpids per llicències d’obra no lleva que la
> disseminació de les cases per tot arreu d’un terme municipal multiplique
> espectacularment les despeses de manteniment (aigua, electricitat, depuració o
> neteja): una veritable hipoteca per a qualsevol ajuntament per als anys
> esdevenidors.
>
> Balafiament d’aigua
>
> Les urbanitzacions de quatre camps de golf amenacen els aqüífers de l’Alcoià.
> Diverses empreses promotores projecten la construcció de quatre camps de golf
> en terrenys d’Alcoi, Castalla, Penàguila i la Carrasqueta. Els 556 xalets del
> camp de golf de Xirillent consumiran aigua de pous de les partides de Barxell
> i Polop.
>
> Moltes promotores de camps de golf, però, s’esforçen a canviar la imatge
> negativa que arrosseguen en l’aspecte mediambiental argumentant que reguen els
> camps amb aigua depurada. El que no diuen és que les 140.000 cases projectades
> al País Valencià sí que necessiten consumir milers de litres d’aigua potable.
>
> Segons Ecologistes en Acció, el consum d’aigua en els habitatges unifamiliars
> és molt superior entre 2 i 12 vegades més al dels pisos o cases urbanes
> sense jardí. Aquest grup ecologista calcula que la construcció de 2.000
> habitatges comporta un consum anual de més d’un milió i mig de m3 d’aigua, que
> s’afegeix a l’actual consum urbà.
>
> Consum d’energia
>
> Un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona diu que les cases
> unifamiliars tenen un consum energètic per habitant proporcionalment més
> elevat que altres tipologies de construcció. Així mateix, la major distància
> de via pública per habitatge en les urbanitzacions representa un element
> d’ineficiència pel que fa a l’enllumenat públic, ja que cal més punts de llum
> per a servir a una població molt menor. La conclusió és clara: si es dispersen
> les cases, ha d’augmentar-se l’enllumenat públic, però com el nombre d’usuaris
> és el mateix, hem de pagar entre tots l’increment de la despesa elèctrica que
> té l’ajuntament.
>
> Augment del trànsit de vehicles
>
> La dispersió provoca un augment del trànsit. Això comporta impacte ambiental i
> social sobre el conjunt de la ciutat i, per tant, més soroll, més contaminació
> atmosfèrica i més barreres per als vianants. La dependència del cotxe obliga
> els seus habitants a anar a àrees allunyades per a satisfer les necessitats
> quotidianes (treball, escola, compres, gestions, sanitat, oci, etc.).
>
> Alt consum de sòl
>
> El model d’edificació dispersa és el que consumeix més superfície de terreny
> per habitant. El balafiament de sòl agrícola o natural una tresor que hem
> heretat dels nostres avantpassats impedeix que en el futur s’hi puguen
> implantar altres usos realment necessaris per al conjunt de la societat. A
> més, es destrueix el paisatge, d’on desapareixen els elements tradicionals com
> els camins, els marges i la vegetació autòctona que és substituida per plantes
> exòtiques.
>
> Impacte sobre la Mariola
>
> El projecte d’urbanització del camp de golf de Xirillent, en terme municipal
> d’Alcoi, afecta una zona considerada com àrea d’esmorteïment del Parc Natural
> de la Serra de Mariola, entre Alcoi i Banyeres. L’àrea d’esmortiment
> d’impactes té com a funció la preservació dels valors ecològics i
> paisatgístics del parc natural. La seua urbanització desplaçarà cap a zones
> més sensibles l’impacte derivat de la proximitat de l’activitat humana. Entre
> les conseqüències de la pressió de la nova gent que anirà a viure, destaca
> l’increment del risc d’incendis forestals.
>
> El director de la Font Roja, Juan Luis Albors, considera que el projecte del
> camp de golf de Xirillent «està ben plantejat i pot contribuir a dinamitzar
> l’economia». Aquestes declaracions contradiuen afirmacions anteriors d’Albors
> quan qualificava la vall de Polop com un «corredor natural a protegir» entre
> el parc natural de la Mariola i el parc natural de la Font Roja. Durant una
> xarrada organitzada pel Col·lectiu Serrella en 1999, Albors va afirmar que «no
> s’ha de separar mai la Mariola de la Font Roja perquè són dos sistemes
> íntimament interrelacionats que s’han de concebre com un tot amb la vall de
> Polop com a zona intermèdia que fa de passadís natural».
>
> El panorama no convida a l’optimisme. Alguns pensem que hem rebut un patrimoni
> natural que no es pot saldar en quatre dies. Però el corrent dominant diu que
> açò és el progrés: convertir un territori amb clima mediterrani, on no plou
> massa, en una gran praderia verda.
Remitit per: Josep Miquel Martínez Ferre