Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
El Campello Generalitat Valenciana

El Consell Valencià de Cultura respalda con entusiasmo la iniciativa del alcalde de El Campello de repatriar desde México los restos mortales de Rafael Altamira y su esposa

Consell Valencià de Cultura. El Campello, 27 de febrer de 2023.

La sessió plenària del mes de febrer s’ha celebrat hui al Campello. L’ajuntament havia convidat el CVC a visitar la vila, en reconeixement de la seua adhesió al procés de repatriació de les restes de Rafael Altamira i de la seua esposa, Pilar Redondo, que ara descansen al cementeri Central de Mèxic DF.

 

 

 

Rafael Altamira va ser un humanista, jurista i historiador, membre del Tribunal Internacional de Justícia des de 1921, que es va haver d’exiliar d’Espanya per la guerra del 36 i després d’Europa per la II Guerra Mundial.
La família i l’Ajuntament del Campello, amb el suport d’altres institucions, fa temps que van iniciar el procés de repatriació de les seues restes, perquè Rafael Altamira tenia les arrels familiars en este poble de l’Alacantí, en la finca de Ca Terol, on passava llargues temporades.

Es dona la circumstància que la idea i l’impuls de la visita els va donar Joaquín Santo, escriptor i historiador d’Alacant, membre del Consell Valencià de Cultura i sempre especialment atent a les vicissituds de la vida
cultural de les comarques del sud. Però, per desgràcia, Joaquín Santo va morir sobtadament en el mes de novembre i no ha pogut ser testimoni d’esta visita, en la qual havia posat molta il·lusió. Per això també, el CVC ha volgut fer-li al Campello un homenatge aprofitant la sessió plenària, al qual ha convidat la viuda i la família, els amics i tots els que van tindre relació vital i professional amb el nostre il·lustre escriptor.

 

El Ple s’ha celebrat en la Biblioteca Municipal, que justament porta el nom de Rafael Altamira. L’alcalde, Juan José Berenguer, ha donat ací la benvinguda als membres del CVC, encapçalats per la seua presidenta, Dolors Pedrós. A les 11h ha començat la sessió ordinària, en què s’han estudiat, entre altres qüestions, un informe sobre Natalitat que ha rebut l’aprovació majoritària dels membres i una Declaració pel Dia de les Dones que s’ha aprovat per unanimitat.

A les 12.30 h, després del descobriment d’una placa de record, s’ha iniciat la sessió extraordinària, oberta a la corporació municipal i als ciutadans del Campello. Aquest Ple extraordinari ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, que ha volgut així fer públic el suport del Govern a la iniciativa de repatriació de les restes de Rafael Altamira i a l’homenatge a Joaquín Santo Matas.

Els presidents de les comissions informatives en què es distribueix el treball del CVC han informat el públic que omplia la sala de les funcions de la cada una d’elles. I, tot seguit, Dolors Pedrós ha parlat de Joaquín Santo.

Amb un fons d’imatges de l’escriptor, i davant la seua viuda, María José Caparrós, Dolors Pedrós ha descrit una persona amb una gran capacitat de treball i capaç de forjar consensos entre sensibilitats culturals i ideològiques molt diverses. Ha desgranat el seu treball en el CVC, i ha acabat dient que “vam saber estos anys fins a quin punt arribava el seu compromís amb el sud valencià, amb el paisatge, amb la Història, amb les històries locals, amb les persones oblidades que mereixen una reparació. I amb el patrimoni de tots,
el que tots hem d’aprendre a preservar, a cuidar, a reivindicar i a compartir.

L’alcalde, Juan José Berenguer, ha explicat la importància que té per a la memòria del Campello la tornada de les restes de Rafael Altamira. I el president de la Generalitat, en aquest sentit, i abans de tancar l’acte, ha posat Rafael Altamira com a exemple dels que creuen en el poder de persuasió de la paraula per aconseguir la pau i la concòrdia entre els pobles, i de compromís amb el país que ens ha tocat viure. Parafrasejant el gran jurista, ha dit que “a una societat se la coneix no solament pels seus homes, sinó pels homes als quals ret homenatge.”

 


239