Ja se sap que els italians saben vestir i que els anglesos tenen bons sastres i l’elegància la traslladen a cada peça que llueixen. Dons hui no parlarem d’Anglaterra, ni d’Itàlia, ja que ens quedem a Ibi per a parlar de l’ofici de sastre.
En el passat l’aprenentatge de l’ofici s’iniciava molt prompte, quasi en la infantesa. Començaven per lliurar les comandes, per a passar a iniciar-se en l’activitat i més tard, a mesura en què s’anaven adquirint els coneixements i habilitats necessàries, accedir a la condició d’oficials. El mestres es feien càrrec dels aprenents perquè els ajudaren en el seu treball, realitzant faenes cada vegada més complexes, amb baixa remuneració, com ara les de passar fils i “picar” solapes i colls per a endurir la zona, col·locant reforços entre la tela exterior i interior, unint-los amb xicotetes puntades en tota la seua superfície.
Segons avançaven en el coneixement de l’ofici, els aprenents passaven a la categoria d’oficials, ocupant-se llavors d’altres treballs més complexos com folrar les peces , cosir les mànegues, muscleres i peces similars.
En opinió de diversos experts l’aprenentatge ben fet resultava fonamental per a poder arribar a ser un bon sastre. Un dels aspectes que l’aprenent havia d’arribar a dominar era “educar la vista” per a conéixer amb una certa rapidesa la “forma” del cos del client.
Un bon sastre quan observa a un possible client capta les característiques bàsiques del vestit a confeccionar. Aconseguir la condició de mestre sastre requereix de l’ordre d’una dècada. Hui parlarem de tots aquestos aspectes amb Jacinto Casado sastre de la Vila d’Ibi. Amb Jacinto i l’ajuda de Paco Esteve reflexionarem sobre l’ofici i sobre els canvis de la moda. Ens acompanyen?