Marta Pérez acaba de fer 19 anys. Però aquest aniversari ha sigut molt distint. Des que va patir un xoc anafilàctic provocat per una reacció al·lèrgica fa sis mesos es troba en estat vegetatiu.
«Portem mesos a la desesperada. És una situació inaguantable. Des de fa uns dies estem bombardejant les xarxes socials amb publicacions perquè no sabem a qui acudir o com aconseguir ajuda».
María Verdejo és la mare de Marta. Amb serenitat, però amb la veu tremolosa de vegades, ha comptat el calvari que viu la seua família. Uns fets que des del primer moment assegura que han anat encadenant irregularitats.
La jove assistia a un gimnàs d’Ibi, “on li van oferir un batut de proteïnes” que va ser el desencadenant de la reacció. «Marta és al·lèrgica als fruits secs. Abans de beure-s’ho va preguntar si portava alguna cosa i li van dir que no». Minuts després va començar a trobar-se malament i va anar al centre de salut. Segons la seua mare, quan la va recollir a la porta l’havien punxat Urbason. Va ser en de camí a casa quan Marta va assenyalar que no es trobava bé i van tornar ràpidament al mateix centre de salut. «Vam entrar caminant i de seguida va començar a no poder respirar i a posar-se rígida. Fins que al final va entrar a parada cardíaca. La situació es va posar tensa i a mi em van fer fora. Podria haver-se evitat si li hagueren fet cas i atès com devien».
Després la van derivar a l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi. «Aquí ens han posat les coses molt difícils». La família va estar tres mesos demanant el trasllat a un altre hospital. Finalment van aconseguir que la portaren a València, a un centre de neurorehabilitació, on fa dos mesos. María assegura que ha progressat molt i que la situació a Alcoi era extrema. «A Alcoi hem vist Marta amb 150 pulsacions per minut durant hores i hores. Cridàvem els metges i apareixien hores després i ens deien que no els cridàrem, que en aquell estat no estava patint. Ens hem sentit maltractats».
El termini d’estada de dos mesos que li van donar a València va acabar i, des d’aquest centre, no el volien prorrogar. Estan a l’espera que l’Hospital d’Alcoi autoritze una intervenció quirúrjica per implantar-li una bomba que dosifique millor la medicació, i retreu al centre hospitalari a les xarxes socials: «Un altre dia més sense resposta, a què espereu?!» «Volem que ens deixen acabar el tractament. Ens van dir que es moriria i està eixint endavant. Per què el nostre sistema sanitari no ho vol permetre si el tractament està donant una evolució positiva? Per què no ho pot costejar el sistema sanitari?»; Maria es fa moltes preguntes.
La mare explica que han d’adaptar l’habitatge, que algú de la família ha d’estar 24 hores amb Marta, que han de treballar i que han de comprar el material necessari. «Com costes això? Hem iniciat una campanya per poder recaptar fons. Necessitem que la gent ens ajude, que se solidaritzen amb Marta”.