Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
Muro d´Alcoi

La II edició de Muraliza’t deixa a les façanes de Muro quatre obres relacionades amb la cultura, la natura i la dona

El festival d’art urbà pretén obrir-se pas entre altres mostres de renom i consolidar aquesta cita a nivell comarcal i autonòmic en pròximes convocatòries

La II edició del festival d’Art Urbà “Muraliza’t” s’ha tancat amb la finalització de les quatre obres proposades per a aquesta segona convocatòria. Durant una setmana, quatre artistes d’art urbà, de renom internacional han donat vida a quatre dissenys inspirats en la cultura, la natura i la dona. Les façanes situades als carrers Antonio Machado, Vicent Andrés i Estellés i Joan Fuster han sigut els llenços triats per plasmar l’obra de Toni Espinar, Kraser (Jose Jorge Nicolás Salas), Eleman (Luis Manuel Ramos Luna) i Letícia Mandrágora (Leticia Cascone Ruiz).

L’artista, Letícia Mandrágora, arribada des de Nàpols (Itàlia) ha sigut l’encarregada de realitzar el dibuix hiperrealista d’una dona que fa referència a les mitològiques “Dones d’Aigua” pròpies de la cultura i imatge del Mediterrani, molt presents en la zona; per exemple en la llegenda del Barranc de l’Encantà.   Aquesta artista reflecteix sempre a dones amb pell blava de diferents ètnies. La seua carrera va començar a deixar la seua petjada en ciutats de tot el món quan era només una xiqueta. Actualment ha desenvolupat un estil propi i s’ha convertit en una figura influent en l’escena de l’art de carrer modern.

El mural “Utopia” de l’artista urbà valencià Toni Espinar, que es troba al carrer Vicent Andrés Estellés representa aquest concepte com a camí correcte i la idea que “I arribarà un dia que no podrem més i llavors i ho podrem tot”. Aquesta frase tan repetida i ben trobada del mestre de Burjassot està inclosa al poema que tot seguit s’acompanya i reinterpreta com un guiny al mural. Una frase de guia, de motivació, de saviesa, que expressa la força del bé en una situació injusta. Espinar va nàixer en una família de pintors pel i s’ha criat entre pinzells i colors. El seu estil “Psiko-Underground”; sempre amb àcid missatge, es caracteritza pel moviment i el mestissatge tècnic. Actualment es dedica al muralisme i la restauració de patrimoni, participant en festivals de Street Art per tota Europa i organitzant alguns d’ells a València, encara que mai ha deixat de pintar per les reivindicacions socials.

Per la seua part, l’artista de Cartagena,  Kraser ha dedicat la seua obra al “Montcabrer”, emblemàtic pic del Comtat transformant aquesta mitgera en una reivindicació mediambiental i del paisatge autòcton. Aquest artista i dissenyador gràfic nascut a Cartagena va estudiar a l’escola d’art de Múrcia en 2000 i en el 2009 es va traslladar a Milà on resideix actualment. Ha participat en nombroses exposicions d’art nacionals i internacionals, ha realitzat Live Painting en infinitat de festivals, publicat en nombrosos llibres i revistes. També ha exercit com a comissari en festivals i exposicions. El treball de Kraser està influenciat en diversos moviments artístics; la pintura Clàssica, Surrealista i Lowbrow, entre altres.

Finalment, el gran mural realitzat per l’artista aragonés Eleman i que dona la benvinguda a totes les persones que entren a Muro és una al·legoria basada en un fragment del poema “Anit quan dormia” d’Antonio Machado sobre la capacitat regeneradora de les abelles.

L’edil de Joventut, Sergi Silvestre ha destacat la gran qualitat de les obres “sens dubte plasmen aspectes molt importants lligats a la història i la cultura del municipi. Destacar que s’ha donat llibertat creativa als autors que han buscat referències en l’entorn, noms dels carrers en els que s’han ubicat les obres, etc;”. Ha puntualitzat que “des de l’àrea de Joventut continuarem treballant per a sumar moltes més edicions i consolidar aquesta cita artística en el calendari de Muro. Volem que siga una cita de renom tant a nivell provincial com autonòmic”. Ha assegurat que “estem molt contents amb el resultat i agraïm als artistes que sens dubte, han reflectit a la perfecció eixes idees inicials que s’han convertit en grans creacions”.


230