Muro expressa el seu rebuig a la Llei Rovira i defensa el valencià com a eix integrador de la nostra societat

El Consell Escolar de Muro, manifesta el seu ferm rebuig a la «Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat Valenciana», coneguda com a Llei Rovira. Aquesta normativa representa una amenaça directa a la supervivència de la nostra llengua i als drets fonamentals de la infància, així com vulnera les lleis de rang superior i les advertències del Consell d’Europa que avisen que aquesta llei és un perill per al valencià, amb una carta que remetrà a tots els estaments superiors perquè s’escolte la veu de la comunitat educativa, recolzada des del govern municipal de Muro i l’impuls de la regidoria d’Educació.

El Consell Escolar Municipal de Muro és un òrgan col·legiat de caràcter consultiu, plural i de Participació Democràtica on forma part tota la comunitat educativa baix un únic paraigua, integrat pels CEIPs el Bracal i el Montcabrer, l’IES Serra Mariola i l’Escola d’Adults FPA Beniassent junt amb la regidoria d’Educació. Mitjançant aquesta carta el Consell Escolar recorda que “l’ensenyament del valencià és essencial per garantir una educació de qualitat, integradora i equitativa”. L’única manera d’assegurar que “els nostres xiquets i xiquetes acaben l’etapa educativa obligatòria amb competències plenes tant en valencià com en castellà és a través d’un model educatiu on el valencià tinga una presència significativa” ens recorden. Tots els estudis pedagògics ho avalen: el bilingüisme equilibrat millora el rendiment acadèmic global i fomenta la cohesió social. El bilingüisme, a més, és la porta perfecta al plurilingüisme, per poder educar les noves generacions amb capacitat d’aprendre més llengües de manera efectiva.

Per aquest motiu, el regidor d’Educació, Fernando Picó, s’ha posicionat a favor de la comunitat educativa de Muro “perquè la formació de les xiquetes i xiquets ha d’estar en mans de qui en sap, jo quan vaig al centre mèdic me’n fie del que em diu la metgessa o el metge, i no imposaria el tractament, que per ideologia, pensés que és millor. En aquest cas és igual, és el moment de consultar les veus expertes, aquelles que treballen dia a dia i veuen l’evolució de les competències lingüístiques de l’alumnat i deixar fora les ideologies que odien el valencià”. I és que “tenim molts motius sentimentals, d’estima i passió pel valencià, que ja deurien ser suficients per a la seva defensa, però és que també és una qüestió de ciència, ser competent en valencià et fa més competent en l’aprenentatge de la resta de llengües i matèries”.

El valencià no és només una llengua; és un patrimoni cultural comú que actua com a pont d’unió entre persones de diferents orígens i sensibilitats. El Consell Escolar de Muro considera que aquesta llei no respecta els principis legals bàsics. Per això, a la carta que es signa s’adverteix que la “Llei Rovira” vulnera el nostre ordenament jurídic: en primer lloc va contra el principi de jerarquia normativa, la llei entra en conflicte amb normes de rang superior, com la Convenció dels drets del xiquet i xiqueta aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 com a primera llei internacional sobre els drets dels xiquets i xiquetes, és de caràcter obligatori per als Estats signants i estableix que totes les mesures respecte a la infància han de basar-se en l’interès superior del menor, a més que la Llei Rovira ataca la norma fonamental de les valencianes i dels valencians: el nostre Estatut, que obliga a disposar per part de les administracions públiques “els recursos que faciliten la seva atenció i integració social, lingüística i cultural, respectant la seva identitat”. En segon terme ataca el principi d’especialitat quan prioritza una regulació general en detriment de lleis específiques com la Llei de Protecció Integral de la Infància i l’Adolescència de la Comunitat Valenciana. En tercer lloc, dels atacs que s’han ressaltat, va en contra del principi de temporalitat que estableix que les normes posteriors han de prevaldre sobre les anteriors.

A més, la llei impossibilita un bilingüisme equilibrat, dificultant la plena competència en valencià i castellà, i comprometent la qualitat educativa. A la carta es recorda que “Una ment bilingüe, té més capacitat per relacionar les estructures gramaticals i sintàctiques de les llengües que ja domina, amb la nova que vol aprendre; té la capacitat de fer transferències d’una a l’altra, facilitant el coneixement. Els monolingües tenen més dificultats en aprendre noves llengües, especialment si aquesta no s’usa al territori on vius. Una persona monolingüe sempre estarà en desavantatge enfront d’una persona bilingüe. Les poques avaluacions que s’han fet del nostre sistema educatiu i estan publicades, han demostrat que l’alumnat que estudia en valencià obté millors resultats en llengües, però també en la resta de disciplines, que l’alumnat que estudia en castellà”.

A la carta signada pel Consell Escolar de Muro es destaca la importància del valencià com a llengua minoritzada que necessita un suport actiu per evitar la seva desaparició, i es rebutja la delegació de decisions educatives crítiques en famílies sense la formació adient en metodologia d’aprenentatge de llengües.

Per això, la regidoria d’Educació de Muro se suma al rebuig expressat per la comunitat educativa a la carta de rebuig i insta a la Generalitat Valenciana a reconsiderar aquesta normativa per garantir una educació que promoga la igualtat d’oportunitats i la diversitat lingüística com a valors fonamentals. De la mateixa manera que promourà un acord plenari per a fer extensiu aquest oposició institucional a la llei per part de l’Ajuntament de Muro. Picó, per tant, “fa una crida sincera a les famílies i als representants públics per a treballar de la mà de la Comunitat Educativa per a garantir els drets de la infància, perquè és el nostre deure assegurar la millor educació per a les xiquetes i xiquets, i aquesta només pot ser garantida si els dotem de competències, no si se les llevem per interessos partidistes o autoodis, treballem juntes i junts per una educació millor i on queden fora de l’aula les velles guerres del passat, és el moment de pensar en futur”.