Els dos mutxamelers, amb les seues aportacions, van enriquir i van afavorir el desenvolupament de la societat, la cultura i l’art del municipi
El consistori materialitzarà el nomenament, a fi de compartir-lo amb veïns i familiars, en un acte que se celebrarà el 26 d’octubre
L’Ajuntament de Mutxamel ha aprovat en sessió plenària extraordinària nomenar, com a fills predilectes del municipi, els mutxamelers Vicente Pérez Lledó i Arcadi Blasco Pastor. Dos veïns que van ser grans defensors de la cultura i l’art; i van estar sempre molt compromesos amb la divulgació del patrimoni i el nom de Mutxamel allà on van anar, a més d’afavorir el desenvolupament de la societat local.
El músic Vicente Pérez Lledó va nàixer en 1890 i va mostrar des de molt xicotet la seua passió per esta branca cultural. Va entrar en l’exèrcit on va desenvolupar la seua carrera com a músic militar, a la qual va opositar per primera vegada en 1915. Va ascendir en diverses ocasions fins que va arribar a ocupar el rang de comandant director de Música en 1947.
Després de jubilar-se va passar llargues temporades a Mutxamel on al costat del seu germà, Salvador Pérez Lledó, va invertir una important suma de diners perquè arribara l’instrumental necessari a la Societat Musical “L’Aliança”.
A més de la seua passió per la música, Vicente també va voler contribuir a l’ampli context cultural de Mutxamel. I és per això que en 1978 va constituir, davant notari, la Fundació Benèfica Particular Vicente Pérez Lledó, que tenia com a objectiu construir per al poble una Casa o Centre de Cultura en els terrenys que el seu fundador tenia al carrer la Mar.
La Casa o Centre de Cultura, segons els estatuts de la Fundació, havia d’albergar un museu, arxiu històric, biblioteca, sala d’exposició d’obres d’art i col·leccions, sala de concerts i conferències, i altres activitats vinculades a la cultura. No obstant això, després de la mort de Vicente Pérez Lledó i d’alguns anys intentant ampliar els fons de la Fundació, per a complir amb l’objectiu inicial, la Junta General que la regia va decidir,
en 1988, dissoldre la Fundació i va repartir els béns entre l’Ajuntament de Mutxamel i la Societat Musical “L’Aliança”. Els fons econòmics donats per Vicente Pérez Lledó es van repartir a parts iguals i el terreny del carrer la Mar va passar a formar part de l’Ajuntament de Mutxamel, on més tard es va construir el Centre de Salut.
A més, arran de les seues relacions amb el món militar i fruit de les seues experiències al Rif, va portar a Mutxamel les primeres gel·labes per a crear una nova comparsa mora que es va inspirar en el “paqueo”, forma de lluitar a terres rifenyes, per a crear així “Els Pacos” amb la seua música i pas tan característic.
L’artista Arcadi Blasco Pastor va nàixer en 1928 en el si d’una família mutxamelera i va veure en els seus primers anys de vida com els seus pares dedicaven gran part del temps a compartir i preocupar-se per la societat mutxamelera.
En la seua infància ja mostrava interés pels ensenyaments artístics i va iniciar la formació musical; tot i que, després d’un període com a seminarista a Oriola, va descobrir que la seua veritable vocació era l’art.
Va estudiar a les escoles de Belles Arts de Madrid i València, i també va estar de becari a Roma, quan va iniciar la seua veritable carrera professional i les investigacions per a conéixer diferents camps artístics, com la pintura, l’escultura, la ceràmica o el vidre.
Tot i residir gran part de la seua vida a Madrid, mai va deixar de posar en valor les seues arrels i va realitzar exposicions on va exposar quadres ceràmics amb noms molt lligats a llocs i tradicions locals, com “Mutxamel”, “Ma casa”, “Festes”, “L’Allusser”, “Riu Sec”.
A Mutxamel es poden trobar les seues obres en diferents espais, com en el mural de ceràmica que va realitzar per al Club d’Amics de la Unesco que es conserva a la Casa de Cultura, en les vidrieres de l’església o en la font, anomenada Torre Vigía, situada a l’entrada de l’avinguda de Carlos Soler.
Però Arcadi no sols és una persona rellevant per la seua obra, sinó també per la seua labor cívica, en què va defensar les arts i la cultura, a través de la seua participació de diverses associacions i institucions culturals.
En el seu currículum també figuren diversos guardons que premien la seua obra i la seua experiència: l’Ametla Dolça, lliurada en 1999 per l’Associació Cultural L’Assut; el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana, en 2005, o, el mateix any, l’Agulla d’Or atorgada per l’Ajuntament de Mutxamel.
L’alcalde de Mutxamel, Rafael García Berenguer, ha destacat que “materialitzar estos títols i fer fills predilectes a Vicente Pérez Lledó i Arcadi Blasco és un reconeixement i agraïment a accions tan inspiradores com l’altruisme, la filantropia, l’educació, la música, la cultura i l’art. La distinció a estos veïns pretén generar figures de consens que ens recorden que units som més forts i capaços de tot el que ens proposem. Este reconeixement ha d’omplir d’orgull a tota la ciutadania de Mutxamel, perquè les seues
figures són un símbol del que significa treballar per Mutxamel i perquè el seu nom cresca tant dins com fora de la localitat. Els dos van ser grans amants de les arts i van treballar incansablement perquè el patrimoni cultural de Mutxamel cresquera i s’enriquira; són dos persones que han deixat una gran empremta en el nostre municipi i este nomenament és una forma, a títol pòstum, de deixar latent la seua labor en tots els àmbits, en el professional i en l’humà; i cal destacar que van ser grans ambaixadors i apassionats de Mutxamel”.
Més guardons, distincions d’“Agulles d’Or”
L’Ajuntament també lliurarà cinc noves “Agulles d’Or” a tres persones, una entitat i un centre educatiu, per a ressaltar els seus valors i la seua implicació en la cultura i en la història del municipi.
Assumpció Brotons Boix, cronista del municipi i gran apassionada de la seua història, ha realitzat multitud d’investigacions i publicacions que són un llegat documental per a Mutxamel.
Per la seu part, José Soler exercix el càrrec de Jutge de Pau des de fa gairebé catorze any i en la seua passió per la investigació i el coneixement de la història local ha recorregut multitud d’arxius històrics d’Espanya, a fi de recopilar documents relacionats amb Mutxamel.
En el cas de Manuel Climent, va estar implicat en la restauració de la Capella de la Mare de Déu de Loreto, ha realitzat diverses publicacions sobre les festes de Moros i Cristians i sobre el 450 aniversari del miracle de “La llàgrima”. De les seues publicacions relacionades amb l’anàlisi històrica, una de les més importants tracta la història de totes les eleccions democràtiques locals, així com les realitzades en altres períodes més antics. També ha estat vinculat a la cultura popular de Mutxamel i ha sigut un dels impulsors de la Comissió de Festes.
A estos guardonats se sumen la Comparsa Contrabandistes, per haver fet 150 anys, el que la convertix en la comparsa més antiga en actiu del municipi; i el CEIP Manuel Antón, que este any celebra el seu 50 aniversari, commemoració que culmina amb esta distinció que realça la seua labor com a part de la comunitat educativa local.
