Batejat com Valparaíso 1, ha sigut descobert gràcies al satèl·lit Gaia de lESA i en una zona del cel ben estudiada anteriorment
La detecció daquesta mena de cúmuls destrelles tan poc detectable es produeix en lespai matemàtic, i no en el cel real
La inesperada trobada suggereix que molts altres cúmuls massius poden amagar-se en els densíssims camps estel·lars del centre de la galàxia
Alacant. Dimecres, 2 de juny del 2021
Un equip dastrofísics del Grup dAstrofísica Estel·lar de la Universitat dAlacant (UA), lInstitut Astrofísic de Canàries (IAC) i la Universitat de Valparaíso han descobert un cúmul massiu destrelles dedat intermèdia, les més difícils de detectar, en la constel·lació de lEscut, no gaire lluny de la Terra. Valparaíso 1, com lhan batejat, es troba a set mil anys llum del Sol aproximadament i conté almenys unes quinze mil estrelles. El resultat està publicat en larticle «A massive open clúster hiding in full sight», en la revista científica Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. Els signants, a España Ignacio Negueruela i Amparo Marco, de la UA; Ricardo Dorda, de la UA i lIAC; i Hugo M Tabernero, de la UA i les Universidade do Porte a Portugal; i a Xile André-Nicolas Chené, J. Borissova i R. Kurtev, els tres de la Universitat de Valparaíso.
Els cúmuls oberts són col·leccions destrelles que van nàixer alhora i es mouen juntes, lligades per la gravetat. A part dadornar les nostres nits, es troben entre els objectes preferits pels astrofísics, perquè poden usar-los com a laboratoris naturals per a estudiar la física i la vida de les estrelles. Com més estrelles conté, més útil resulta, perquè proporciona una mostra més gran i ens dona loportunitat de trobar estrelles en les fases evolutives menys freqüents. Per aquest motiu, els astrònoms han estat cercant els cúmuls més massius de la nostra galàxia, els que contenen més de deu mil estrelles. Fins fa aproximadament vint anys es creia que solament es formaven en galàxies llunyanes amb propietats exòtiques, però gràcies a aquestes cerques, avui dia coneixem una dotzena de cúmuls massius molt joves (menys de 25 milions danys) i uns pocs cúmuls molt vells (amb edats de milers de milions danys) que descendeixen dobjectes similars. No obstant això, a penes hi ha cap cúmul massiu conegut amb edat intermèdia, i no se sap si és degut al fet que no existeixen o al fet que no sabem trobar-los.
Ara un grup internacional dastrofísics, liderat per investigadors de la UA, lIAC, i amb una important participació de la Universitat de Valparaíso a Xile, ha detectat un daquests cúmuls massius dedat intermèdia en la constel·lació de lEscut, i amb aquest una pista important sobre per què no en coneixem més. El cúmul conté dotzenes destrelles prou brillants com per a ser observables amb un telescopi daficionat, però es troben perdudes enmig de una multitud destrelles que no pertanyen al cúmul, sinó que estan davant o darrere daquest, però que camuflen lestructura del cúmul. En conseqüència, no té laspecte de ram destrelles que habitualment presenten els cúmuls oberts. Com les cerques que shan fet en el passat, ja siga a ull o amb algorismes matemàtics, intentaven precisament localitzar aquest tipus destructures, no ha sigut possible identificar-lo abans.
Com sha pogut detectar, llavors? Ha sigut gràcies al satèl·lit Gaia de la Agència Espacial Europea (ESA), un telescopi espacial que està revolucionant la manera en què els astrofísics treballen, ja que ens proporciona posicions i distàncies extremadament precises per a estrelles llunyanes i, amb aquestes, pot mesurar amb exquisidesa els diminuts moviments que les estrelles descriuen al llarg de els anys sobre el cel. Combinant tota aquesta informació, és possible trobar els cúmuls com a agrupacions destrelles que estan a la mateixa distància i es mouen juntes, conjunts destrelles que es veuen no en el cel real, sinó en lespai matemàtic. Una vegada que els astrofísics van localitzar aquest grup, van usar telescopis a lobservatori de Las Campanas (a Xile) i el telescopi Isaac Newton, de lobservatori del Roque de los Muchachos (a la Palma) per a caracteritzar les estrelles i derivar-ne les propietats.
El nou cúmul, que han batejat Valparaíso 1, es troba aproximadament a uns set mil anys llum del Sol (no gaire lluny si es considera el diàmetre de la nostra galàxia, uns 185 mil anys llum) i conté almenys unes quinze mil estrelles. El seu inesperat descobriment, en una zona del cel ben estudiada, suggereix que molts altres cúmuls massius poden amagar-se en els densíssims camps estel·lars que observem quan mirem cap al centre de la nostra galàxia.
Referència bibliogràfica:
I Negueruela, A-N Chené, H M Tabernero, R Dorda, J Borissova, A Marco, R Kurtev, A massive open cluster hiding in full sight, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2021;, stab1117,
https://doi.org/10.1093/mnras/stab1117