L’estudi ha sigut publicat en la revista ‘mSystems’ de laSocietat Americana de Microbiologia
«Posidonia oceanica és una planta marina de vida llarga i de creixement molt lent, endèmica del mar Mediterrani. Produeix grans quantitats de material foliar i rizomes, que poden arribar a la costa i formar importants bancs coneguts com a arribatges.» Així comença l’article publicat recentment per la revista mSystems (American Society for Microbiology-ASM), del qual són autores les investigadores i professores de la Universitat d’Alacant Esther Rubio, Ana Belén Martín, Alfonso Ramos i Josefa Antón. En aquest article, el Grup d’Investigació de la UA d’Ecologia Microbiana Molecular, juntament amb el Departament de Ciències del Mar, expliquen el resultat de l’estudi metagenòmic (de l’ADN extret directament de la mostra natural) realitzat per a investigar la comunitat microbiana present en els arribatges, el primer que es duu a terme amb aquestes característiques i que ha donat com a resultat el descobriment de nous gens de compostos bioactius i enzims actius de carbohidrats (CAZymes). Aquest treball s’ha finançat amb el projecte europeu Metafluidics, coordinat pel Dr. Hidalgo de la Universitat Autònoma de Madrid.
Tal com explica Josefa Antón, en els bancs de posidònia seca es troben més de cent mil tipus de microorganismes que interactuen entre si i donen lloc a «un potencial biotecnològic riquíssim», un potencial que podria ser utilitzat, per exemple, per la indústria farmacèutica, ja que en aquesta comunitat de microorganismes s’han trobat compostos biològics naturals que podrien presentar activitats antioxidants, antifúngiques i antivirals. «De fet, Alfonso Ramos ja intuïa que aquesta activitat podria estar present quan observava que els pescadors utilitzen posidonia seca per a curar les ferides», explica la investigadora.
Les mostres dels arribatges han sigut recollides en diferents àrees de la costa alacantina i, encara que estan compostes majoritàriament per posidònia seca, s’hi troben també insectes, restes de mol·luscos o arena, entre altres components, explica la professora Ana Belén Martín.
Per part seua, Esther Rubio assenyala que l’estudi d’aquestes restes de biomassa «que popularment en diem muntons d’algues, encara que la posidònia és una planta», no ha fet més que començar. «L’anàlisi dels metagenomes és molt complexa, i en aquest primer pas, realitzat amb l’ús de la bioinformàtica, hem sigut capaces de conèixer-ne el potencial biotecnològic. El pas següent seria comprovar els resultats en el laboratori, però per a fer-ho ens cal aconseguir finançament».