La Generalitat i la Universitat d’Alacant desenvolupen un projecte amb intel·ligència artificial per a millorar l’atenció a pacients COVID-19

La Generalitat Valenciana i la Universitat d’Alacant han impulsat un projecte mitjançant l’ús de les dades massives i intel·ligència artificial que permet millorar l’atenció a pacients malalts de COVID-19, després de realitzar una anàlisi de les patologies prèvies que han patit, dels tractaments que els han aplicat, dels resultats obtinguts i de l’evolució de la malaltia. Sobre la base de l’encreuament d’aquestes dades, els algorismes suggereixen el tractament amb més èxit per a cadascun dels pacients.

El projecte ha sigut desenvolupat pel grup d’investigació Lucentia de la Universitat d’Alacant i hi han col·laborat diversos hospitals de la Comunitat Valenciana, com l’hospital La Fe de València, amb la participació dels investigadors María Eugenia Gas López, José Luis Vallés Marró i Alba Loras, i Bernardo Baldivieso, director de l’Àrea de Planificació, així com l’hospital d’Elda, en el qual col·laboren les doctores i doctors Reyes Pascual Pérez, cap de secció de Medicina Interna i Malalties Infeccioses i professora titular del Departament de Medicina de la UMH, i Eleuterio Llorca Martínez, cap de secció de Pneumologia i president del Comitè Científic de la Societat Valenciana de Pneumologia.

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, i la consellera d’Innovació, Carolina Pascual, han presentat avui al costat de la rectora de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro, la iniciativa que s’ha finançat gràcies a les donacions realitzades per la ciutadania, a través de la línia posada en marxa per la Generalitat. En concret, aquest projecte va rebre un finançament de 100.000 euros.

Per part seua, Vicent Soler ha destacat que aquest és un exemple del que representa la col·laboració entre la Generalitat, el món universitari i la societat civil. «Aquesta crisi ha suposat un repte a tots els nivells i ens ha obligat a donar el millor de nosaltres mateixos com a govern i com a persones individuals. El Consell va decidir destinar de manera íntegra a projectes d’investigació d’excel·lència contra el virus les donacions que van realitzar ciutadans anònims, col·lectius i empreses, i ara en veiem els resultats», ha indicat el conseller.

«Cada vegada més, la universitat s’està reivindicant com un espai d’investigació de primer nivell. Per això és tan important continuar avançant en la transformació del nostre model econòmic cap a un altre més basat en el coneixement, l’R+D+I i la sostenibilitat», ha subratllat Soler.

En aquest sentit, la rectora ha recordat que més del 70 % de la investigació que es fa a Espanya es desenvolupa en el si de les universitats, motiu pel qual ha agraït al Consell el suport econòmic i l’ha instat «a reforçar noves línies de finançament que consoliden l’avanç científic i el posicionament de la investigació de la Comunitat».

En aquesta mateixa línia, Carolina Pascual ha assenyalat que és «fonamental» adaptar la formació tecnològica a les necessitats del teixit productiu. «La Comunitat Valenciana compta amb una excel·lent xarxa d’instituts d’investigació que, en col·laboració amb les universitats i les empreses, poden exercir un paper fonamental per a elevar el nostre nivell investigador i oferir solucions d’avantguarda als reptes que se’ns presenten.»

Per això, ha indicat que aquest és un dels projectes triats per la Conselleria d’Innovació per a destinar part dels 1,2 milions que es van rebre de donacions COVID-19. «Som conscients que la inversió sostinguda en el camp de la ciència permet eixir més ràpid i millor de la crisi; per això no hem dubtat en quines àrees són les havíem de prioritzar. L’aposta per la ciència creix un 70 % en els pressupostos de 2021», ha explicat Pascual.

A l’acte hi han assistit també la secretària autonòmica d’Universitats i Investigació, Carmen Beviá, i el director de l’equip investigador Lucentia i catedràtic del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics (DLSI) de la Universitat d’Alacant, Juan Carlos Trujillo Mondéjar, que ha explicat els detalls del desenvolupament del projecte

PROJECTE

La proposta i construcció d’aquest model es basa en l’experiència prèvia del grup d’investigació de la Universitat d’Alacant Lucentia. El projecte ha permès desenvolupar una plataforma que accedeix a les històries clíniques dels pacients per a extraure informació sobre patologies prèvies, tractaments rebuts i proves realitzades per a detectar la COVID-19.

Sobre aquestes dades es dissenya i s’entrenen models d’intel·ligència artificial amb l’objectiu que, cada vegada que ingresse un nou pacient, el sistema el classifique en un dels tres grups. A més, segons dades de l’evolució de tots els pacients a les mesures i tractaments rebuts, els algorismes suggeriran el tractament amb més èxit per a cadascun d’ells.

AVANTATGES DEL SISTEMA

L’ús d’aquest sistema ha revelat diversos avantatges, entre els quals la possibilitat d’extraure les dades de manera transparent a partir de les històries clíniques i altres fonts de dades, sense requerir treball addicional per part dels sanitaris. Aquest punt és fonamental davant de possibles saturacions del sistema sanitari.

També proporciona una classificació del pacient a través d’un sistema d’intel·ligència que indica el grau de confiança en funció de les dades disponibles, de manera que s’escurcen els temps d’atenció i es contribuïsca a optimitzar el sistema.

En aquesta primera fase, el model s’ha entrenat amb variables proporcionades per l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe de València, i ha desenvolupat un model que obté un 90 % de precisió, amb resultats comparables a altres models publicats per la comunitat internacional. En l’actualitat, el model desenvolupat en el marc d’aquest projecte té una precisió comparable a altres models similars i millora el nivell de detall de les morbiditats considerades.

A més, a partir de les reunions amb els experts del comitè clínic informàtic, s’ha proposat la construcció de més models que prediguen si un pacient en funció de la seua gravetat i condició ha de ser monitorat a través d’alguna de les unitats de l’hospital (unitat hospitalària a domicili, hospital, UCI) sobre la base de les dades proporcionades. Arran de la situació particular en què es troben els recursos mèdics davant d’aquesta malaltia, com pot ser la possible saturació de les unitats i serveis, també es construirà un model de predicció que indique els dies que el pacient ingressarà en la unitat de vigilància intensiva (UCI)

De moment s’han inclòs en l’algorisme i s’han analitzat més de 3.000 variables pertanyents a 6.000 pacients. «Aquesta aplicació no solament es pot integrar amb els hospitals de la Comunitat Valenciana: l’estem fent oberta perquè siga fàcilment exportable a tots els hospitals de l’Estat. Si hibridem de manera correcta les tecnologies de la informació, amb el coneixement dels experts i dels facultatius, podem col·laborar de manera conjunta per a aconseguir l’objectiu de tenir una medicina més personalitzada, més enfocada en el pacient i no diagnòstics estàndards», assegura Juan Carlos Trujillo, el director del grup d’investigació Lucentia.

NOTÍCIA

NOTÍCIA