Com a «espectaculars» ha qualificat Fernando Prados, investigador de lInstitut Universitari dInvestigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la UA (INAPH) de la Universitat dAlacant i director del «Projecte modular: arquitectura fenícia i púnica», els descobriments fets durant aquesta campanya, la sisena, al jaciment de Son Catlar, a Ciutadella, Menorca.
Lequip dinvestigadors de les universitats dAlacant, Múrcia, Granada, Cadis i Museu de Ciutadella participants en el projecte modular han excavat aquest mes de juliol al jaciment menorquí de Son Catlar, el més extens de tota lilla, i tornen avui, dimecres 28 de juliol, als seus llocs dorigen. Deixen arrere un museu ple de caixes amb les restes trobades en els treballs de camp. Com ha assenyalat Fernando Prados, «estem aportant a la nova seu del Museu de Ciutadella un espectacular conjunt de materials». I amb raó: el resultat ha sigut el descobriment de tot un depòsit complet de materials en bon estat, pertanyents a soldats romans i datats cap a lany 100 a. C.
Després dun any sense poder excavar per causa de la pandèmia de la COVID-19, els arqueòlegs han reprès el treball en la zona de la porta en colze. Aquesta mena de portes era característic en la cultura púnica, i funcionava com un sistema de defensa per a protegir-se dels possibles setges dels romans. «Els soldats romans eren molt supersticiosos i solien realitzar aquests ritus. En la seua època, el món de les portes estava carregat de màgia. Els romans donaven un valor sagrat a les portes de les ciutats, i segellar-ne definitivament una devia comportar certes accions de caràcter màgic».
La troballa daquesta porta cegada ha significat un enorme salt endavant en el coneixement de la història de Menorca. De lexcavació de la porta i del carrer que nix nha resultat la troballa dun depòsit complet de materials, enterrats%u2006per damunt del nivell del sòl. Es tracta duna gran quantitat dobjectes típics que portaven els militars romans: armes, ganivets, tres puntes de fletxa, puntes de llança, projectils, eines quirúrgiques, una sonda espàtula de bronze, etc.
Si bé no és estrany trobar aquesta mena de material, sí que ho és, en canvi, que es trobe en tan bon estat. Com explica Prats, la raó es pot deure precisament al caràcter de protector màgic que hi atribuïen els romans com a defensa contra els mals esperits a lhora de segellar portes.
La conservació de tot el perímetre de la muralla a Son Catlar situa el jaciment com a font de gran valor, ja que «dona molt de joc per a estudiar larqueologia del conflicte i de la guerra», apunta linvestigador de la UA.
Des del 3 i fins avui, 28 de juliol, sha desenvolupat la cinquena campanya dexcavacions al jaciment de Son Catlar (Ciutadella), un poblat protohistòric conservat magníficament que forma part de la candidatura «Menorca talaiòtica» a la llista de la UNESCO. Lactuació durant aquesta campanya sha concentrat en els dos accessos al poblat, lanomenada porta nord i la porta en colze que aquest mateix equip havia descobert en lúltima campanya duta a terme el 2019.
El programa científic del projecte modular a lilla rep el suport econòmic del Consell Insular de Menorca, lINAPH i el càmping Cap Blanch, i el suport logístic de lAjuntament de Ciutadella i lAssociació Historicoarqueològica Martí i Bella.