El projecte DeepFish2, que parteix del prototip de visió artificial, millora i abarateix la gestió d’espècies a les llotges amb la reducció dels costos de monitoratge manual
El projecte AIRAM conclou amb avanços que palesen la viabilitat del cultiu d’amfípodes (crustacis de mida petita) associat al cultiu de peixos al mar
Alacant. Dimarts, 4 d’octubre de 2022
Investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) han liderat tres projectes amb l’objectiu comú de contribuir a la sostenibilitat de les activitats pesqueres i aqüícoles amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat.
Després de mesos de treball, grups d’investigació multidisciplinàries de la UA han treballat en els projectes «Global change resilience in aquaculture-2 (GLORiA2)», «Implantació i explotació de sistemes de visió artificial per a identificació d’espècies i obtenció de dades biomètriques en llotja basat en Deep Learning (DeepFish2)» i «Amfípodes com a innovació per al reciclatge de nutrients dins de l’aqüicultura multitròfica. Valorització de producte (AIRAM)». Per a dur-los a terme, han comptat amb més de mig milió d’euros en la convocatòria de subvencions 2021 per al foment i l’impuls de la sostenibilitat pesquera i aqüícola de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Plenamar cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP).
Resultats
El projecte GLORiA2 ha permès continuar els treballs realitzats en una fase anterior (GLORIA) i ha posat el focus en l’aprofundiment d’aspectes relacionats amb la necessitat d’impulsar eines que milloren la traçabilitat del peix escapat com la morfometria, biomarcadors químics o la utilització de l’aprenentatge automàtic per a identificar i classificar l’origen del peix. D’altra banda, els investigadors han fet una primera aproximació a l’impacte socioeconòmic de les fuites estudiant els aspectes relacionats amb les preferències de consum i el comportament de preus. A més, gràcies a GLORiA2 s’ha elaborat un estudi sobre propostes concretes i homogènies per a prevenir i gestionar fuites d’aqüicultura.
Liderat per Kilian Toledo, aquest projecte ha comptat amb investigadors dels departaments de Ciències de la Mar i Biologia Aplicada, Tecnologia Informàtica i Computació, i d’Agroquímica i Bioquímica. Vídeo projecte GLORiA2
El projecte DeepFish2, que parteix del prototip de visió artificial per a identificar i determinar la mida d’espècimens en llotges desenvolupat en una primera part en DeepFish, ha ampliat el nombre d’espècies objectiu i imatges de peixos de 18 a 32 i ha arribat a etiquetar 13.500 peixos. En la llotja minorista del Campello ja està operatiu el sistema millorat per a identificar i amidar espècies. A més, s’ha desenvolupat amb èxit un prototip per a una llotja majorista amb venda en línia com Altea i s’han incorporat imatges d’altres llotges tipus com Torrevella i Moraira.
Durant l’execució del projecte, s’ha constituït un fòrum de participació amb diferents universitats i instituts d’investigació i s’ha desenvolupat un mòdul amb informació geogràfica (GIS) i anàlisi estadística de paràmetres d’interès biològic (filtres de captures per espècie, mida, seqüències temporals…).
DeepFish2, liderat per Andrés Fuster, ha sigut desenvolupat pel Grup d’investigació Arquitectures Intel·ligents Aplicades del Departament de Tecnologia Informàtica i Computació de la UA, amb la col·laboració del Departament de Ciències de la Mar i Biologia Aplicada, l’Institut d’Ecologia Litoral del Campello, i les confraries de pescadors del Campello, Altea, Moraira i Torrevella. Vídeo projecte DeepFish2
Finalment, el projecte AIRAM ha conclòs mesos de treball vertiginós amb avanços rellevants que posen de manifest la viabilitat del cultiu d’amfípodes (crustacis de mida petita) associat al cultiu de peixos en el mar aprofitant els nutrients que altrament es perdrien en el medi marí, i permetent-ne el reciclatge com a part d’una economia circular. Després de dues experiències de cultiu a la Regió de Múrcia i la Comunitat Valenciana, i més de cinc-centes dades de traçabilitat, composició nutricional, seguretat alimentària i contingut de bioproductes, els amfípodes han mostrat un gran potencial tant per a l’aplicació com a aliment en espècies de gran valor en aqüicultura i aquariofília, com per ser usats en biotecnologia i en nutrició humana.
L’equip multidisciplinari, liderat per Victoria Fernández, desplega el projecte AIRAM amb personal investigador dels departaments de Ciències de la Mar i Biologia Aplicada; Química Analítica, Nutrició i Bromatologia, i Fisiologia, Genètica i Microbiologia. Vídeo projecte AIRAM