Informació de la Universitat d’Alacant:
L’estudi demostra el ràpid calfament de les aigües a causa del canvi climàtic.
L’augment de la temperatura del mar a causa del canvi climàtic afecta múltiples aspectes, entre els quals la cria de peixos en les granges costaneres. Un equip d’investigadors de la Universitat d’Alacant ha realitzat un estudi que analitza les variacions de la temperatura superficial del mar en el període 1988-2018 en el Mediterrani occidental i la seua influència en la idoneïtat per a les instal·lacions d’aqüicultura del litoral al llarg de 30 km de distància de la costa. Els autors són l’estudiant de Ciències del Mar de la Universitat d’Alacant, Irene López Mengual, juntament amb els professors Pablo Sánchez Jerez, del Departament de Ciències de la Mar i Biologia Aplicada de la Facultat de Ciències, i Josep David Ballester Berman, del Departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal de l’Escola Politècnica Superior.
L’estudi, les conclusions del qual han sigut publicades en la revista Aquaculture Environment Interactions, demostra el ràpid calfament de les aigües en l’última dècada (2009-2018) quan es compara amb el període de 1988-1998, amb una alta inestabilitat tèrmica a causa del calfament global, i mostra un clar patró latitudinal modificat per processos oceanogràfics com els corrents o la presència de rius. “L’anàlisi de les dades ens diu que l’escenari de fa 20 anys ha canviat radicalment, amb l’augment de mitjana d’1 grau de temperatura de l’aigua”, explica Pablo Sánchez.
L’investigador assenyala com s’aprecia que certes zones com el golf de València i la Regió de Múrcia han experimentat un calfament més acusat, la qual cosa pot comportar un problema per a l’aqüicultura, ja que pot afectar la salut i el benestar dels peixos en cultiu i incrementar les malalties. “On es van posar les instal·lacions en el seu moment no es van tenir en compte els canvis que es podien produir després”, comenta l’investigador, qui assegura, a més, que l’aqüicultura allunyada de la costa, o com s’ha anomenat pel terme en anglès offshore, no sembla ser una solució, perquè les anomalies tèrmiques es mantenen constants a mesura que ens n’allunyem o, fins i tot, s’incrementen.
“La recomanació principal d’aquest estudi, puntualitza Pablo Sánchez, és que s’han de revisar els projectes de planificació espacial de l’aqüicultura per a delimitar les zones que en un futur experimentaran en menor mesura els efectes del canvi climàtic per a afavorir l’adaptació d’aquest sector a les noves condicions del medi marí”.
Amb aquest estudi, els investigadors de la UA volen iniciar una nova línia d’investigació, i per a fer-ho han presentat, entre altres propostes, dos projectes: un al costat de la UMH i la Universitat de València per a la convocatòria ThinkInAzul de la Generalitat Valenciana per a analitzar el risc climàtic i definir els efectes negatius en l’aqüicultura costanera a la Comunitat Valenciana, i un altre que, amb el títol de “Mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic de l’aqüicultura marina a la Comunitat Valenciana en un escenari de múltiples estressors (CLIMAC)”, ha sol·licitat la subvenció a grups d’investigació consolidat AICO/2022.