Escoltar música editada per a marcar ritmes durant la pràctica de la carrera resulta una eina útil per a la millora de resultats i, al seu torn, la prevenció de lesions. Aquesta seria la conclusió principal a què ha arribat l’estudi El uso de la retroalimentación musical aumenta la frecuencia de zancada en corredores recreativos, que ha sigut realitzat per un grup d’investigadors de la Universitat d’Alacant i publicat en la revista International Journal of Environmental Research and Public Health.
L’equip investigador, format per Roberto Cejuela Anta, Sergio Sellés Pérez, Lara Eza Casajús i Miguel Martínez Moreno, de la Universitat d’Alacant, i José Fernández Sáez, de la Universitat Rovira i Virgili, ha aconseguit plasmar un dels primers resultats de la nova filosofia implantada pel Secretariat d’Esports de la Universitat d’Alacant, dirigit pel mateix Cejuela, que pretén establir sinergies constants entre investigació i la pràctica esportiva en la comunitat universitària.
Concretament, l’objectiu de l’estudi era, com indiquen els investigadors, «comprovar si l’entrenament de retroalimentació musical amb un ritme determinat conduiria a millores en la freqüència de camallada i que aquesta seria estable al llarg del temps, conduint a un augment de la freqüència de camallada preferida».
Per a això, van treballar amb una mostra de runners, com es coneix popularment les persones que practiquen la carrera de manera amateur, als quals es van mesurar els entrenaments dividits en dos grups, un que corria amb música creada segons el ritme de carrera al qual es pretenia arribar (grup experimental) i un segon al qual es va monitorar sense utilització de música durant la carrera (grup de control). Al seu torn, tots dos grups s’integraven de forma equilibrada per dones i homes.
Les mesures es van fer en tres sessions durant períodes separats per 15 dies a 20 corredors (11 homes, 9 dones) que no havien patit lesions recents i que complien uns paràmetres personals i esportius mínims, com ser majorés d’edat, ser corredors i corredores en actiu i córrer més de 15 km per setmana.
Prèviament a la mesura en carrera es va fer un examen de les capacitats individuals físiques de les persones participants i aquests van resoldre qüestionaris sobre historial esportiu, historial de lesions i gustos musicals amb què els investigadors determinarien els ritmes de la música a escoltar durant els entrenaments.
Després de fer els monitoratges pertinents de les sessions de carrera de la vintena de participants en l’estudi, aquest ha oferit diverses conclusions. La de major singularitat és que «s’ha demostrat que, efectivament, va haver-hi una millora en la freqüència de camallada en el grup experimental, que va utilitzar la retroalimentació musical durant les seues sessions de carrera contínua», a la qual cosa s’afegeix s’afig que «a causa de l’augment de la freqüència de camallada, es pot reduir el risc de lesions, ja que les forces de resistència es redueixen i, entre altres aspectes, es millora l’estabilització dels malucs durant la carrera i es redueix el xoc tibial»”, explica Roberto Cejuela.
No obstant això, els beneficis d’escoltar música durant la carrera no se circumscriuen únicament a la millora de resultats, sinó que també resulten «un estímul que afavoreix l’aprenentatge de la tècnica de carrera i, en conseqüència, redueix el risc de lesions, té diferents efectes tant en la velocitat de carrera com en la freqüència cardíaca, per la qual cosa es millora el rendiment, i les interaccions amb el tempo de la música s’associen amb diferents beneficis com allargar el temps d’esgotament, l’acceleració del ritme de recuperació després de l’exercici i l’augment del temps de treball», detalla Sergio Sellés.
A més dels efectes beneficiosos en termes físics, la música també té la seua aportació positiva a nivell psicològic, ja que «ajuda a regular les emocions, la qual cosa suposa augmentar la motivació de l’esportista i el que la converteix en una eina que ajuda a millorar el rendiment, per la qual cosa es considera un estímul plaent», concreta Cejuela.
Millores significatives
En definitiva, l’estudi conclou que va haver-hi millores significatives en el grup experimental en les diferents proves, mentre que les diferències entre les proves del grup de control no eren significatives. Els resultats van mostrar que l’entrenament amb feedback musical ajuda a augmentar la freqüència de camallada en els corredors, un fet que pot ser d’un gran interès per a millorar els paràmetres de la tècnica de carrera.
De la mateixa manera que s’estableixen aquests resultats, l’equip investigador matisa que tant la mostra com el temps de mesura emprat són una miqueta reduïts, per la qual cosa es comminen a investigacions futures que servisquen per a ampliar aquests resultats.