El professor del Departament de Psicologia Evolutiva i Didàctica de la Universitat d’Alacant, Agustín Ernesto Martínez, ha desenvolupat una iniciativa transversal sobre l’autisme amb l’objectiu de conscienciar la societat i, al mateix temps, comprendre la perspectiva de les persones que pateixen aquest trastorn.

Agustín Ernesto Martínez-González investiga l’autisme i altres trastorns relacionats amb la conducta repetitiva. És director del Grup d’Investigació Integral en el Neurodesenvolupament Típic i Atípic (GINTA), del Departament de Psicologia Evolutiva i Didàctica de la Universitat d’Alacant i també és l’ideòleg de la creació de COREAT, aplicació que permet informar sobre nivell de severitat de la conducta repetitiva tant en persones amb TEA com en persones amb discapacitat intel·lectual.

Una experiència professional que, unida a la faceta com a músic, li ha permès impulsar el projecte “Feia el bosc”. Un relat sonogràfic d’una persona dins l’espectre autista, narrat en forma de disc-llibre i documental.

El disc-llibre es divideix en tres parts, a través de les quals “es mostra la confrontació de la dimensió sensorial d’una persona dins de l’espectre autista, així com la mirada cega i hedònica de la societat”. En la primera part del disc-llibre, Anatomia de l’home brossa, s’aprofundeix en la incoherència de l’ésser humà, les seues paraules inertes i col·leccionismes. En la segona part, Dimensions, el personatge va a la recerca del seu ésser davant aquestes contraccions i, finalment, en la tercera part,‘Diàlegs del bosc animat, es genera la pregunta clau: què és allò fonamental en la vida?, “moment en el qual el bosc comença a dialogar i es manifesta davant un humà que és vulnerable als designis de la naturalesa”, tal com explica l’autor.

El documental, al seu torn, es divideix en dues parts, una científica i una altra fílmica. En la part científica s’analitza la visió de les persones amb autisme, les famílies, els professionals i els científics a través d’entrevistes a diferents professionals de l’educació i la salut mental d’institucions d’Alacant, Múrcia, Màlaga o Granada, entre d’altres. “Un treball que realitza un ampli recorregut pels diferents punts de vista que aborden l’autisme i ofereix una perspectiva àmplia a l’espectador sobre el trastorn”.

La segona part del documental s’endinsa en el món sensorial d’una persona jove adulta amb autisme. Ací es mostra el desequilibri entre el comportament de la societat i aquest ésser que fa que el personatge prenga una decisió molt important en la seua vida.

Les cançons d’AMAGO, nom artístic del professor Agustín Ernesto Martínez-González,   “són la banda sonora d’un projecte audiovisual atípic en la temàtica de l’autisme a través del qual s’observa la part introspectiva i sensorial d’un personatge que finalment té la necessitat de donar un missatge a la humanitat”, relata l’autor.

La producció del documental està a càrrec d’Óscar Gagliardi de Kilombo Films i està previst que siga presentat a final del 2023, mentre que cada part del disc-llibre serà publicada en línia al llarg dels pròxims mesos, des de setembre del 2022 fins a febrer del 2023. Al setembre d’enguany es presentarà en format digital la part Anatomia de l’home fem i el primer single, Pluscuamperfecto. La història completa podrà ser adquirida al febrer del 2023 per mitjà d’un disc-llibre i un vinil en edició limitada.

AMAGO

AMAGO és un projecte musical que es troba a mitjan camí entre la cançó d’autor, la psicodèlia i el pop indie amb certs tocs folk. Cançons en castellà que es manifesten de manera murmuradora i canalla. El grup està format per Stefano Franzosi baix, teclats i veus; Carlos Alberto Vilcherrez, bateria; i per Agustín Ernesto Martínez González, compositor, guitarra i veu.

TEA

El trastorn de l’espectre autista (TEA) és un dels trastorns del neurodesenvolupament que més preocupa la comunitat científica i els professionals a causa, en part, a la seua gran heterogeneïtat. En els últims anys s’ha produït un augment de la prevalença dels TEA i la seua incidència ha augmentat exponencialment un 787% entre 1998 i 2018. Es considera que la prevalença dels TEA ronda l’1%. El TEA es diagnostica sobre la base de dos criteris principals: 1) un dèficit en les habilitats d’interacció i comunicació social, i 2) la presència de patrons de comportament restringits i repetitius. Les conductes restringides i repetitives són una sèrie de conductes que es manifesten regularment i interfereixen en el funcionament diari, com ara estereotípies, autolesions, comportaments compulsius, ritualistes, etc.