Luis Jesús Quiles, investigador de l’Institut de Tecnologia de Materials (ITM), ha rebut el Premi a la Millor Tesi Doctoral en Polímers. Aquesta tesi podria ajudar a la problemàtica dels envasos d’aliments i envasos d’un sol ús. El guardó l’ha concedit la Real Sociedad Española de Química (RSEQ). Quiles exerceix com a investigador al Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València (UPV).
Aquesta tesi ha sigut dirigida per Rafael Antonio Balart Gimeno i Sergio Torres Giner. L’estudi té una clara aplicació pràctica cap a la indústria, on ha aconseguit plàstics molt més respectuosos amb el medi ambient, fàcils d’incorporar i, sobretot, més barats gràcies als residus alimentaris com a restes de taronja o ametla.
Una altra de les aplicacions d’aquesta tesi doctoral és la possible incorporació de les formulacions estudiades en la indústria de l’embalatge, i sobretot, l’envasament d’aliments d’un sol ús. Això és gràcies a la capacitat de biodegradabilitat, que aconsegueix que el plàstic d’un sol ús es degrade en condicions de compost. També milloren algunes propietats com és la tenacitat o la millora de l’allargament del PLA. La fabricació de films (tant els normals com els films actius) és molt més senzilla.
El PLA o àcid polilàctic és un polímer d’origen renovable, el qual es pot obtindre a partir de la canya de sucre o el midó de dacsa (entre altres elements naturals), i el qual posseeix unes propietats molt similars als plàstics convencionals derivats del petroli. Aquest polímer té la gran capacitat de poder degradar-se de manera senzilla en condicions de compostos, reduint així la problemàtica actual amb els plàstics i la generació de residus.
La tesi doctoral
El títol de la tesi doctoral de Luis Jesús Quiles és “Desenvolupament i optimització de nous materials polimèrics, mescles i compostos d’alt rendiment mediambiental a partir de polièsters i poliamides procedents de recursos renovables d’interés en el sector envase i embalatge”.
La tesi doctoral s’ha centrat en l’obtenció, desenvolupament i caracterització de noves formulacions d’alt rendiment mediambiental a partir de la utilització de polímers d’origen renovable, sobretot enfocat en el sector de l’envàs i embalatge. Per a dur a terme aquest propòsit, s’han abordat diferents processos de millora d’aquests plàstics, a partir de la incorporació de diferents additius i càrregues per a buscar una millora de propietats i d’eficiència mediambiental.
S’han estudiat diferents polímers, però ha sigut l’àcid polilàctic o PLA un dels principals components en aquesta tesi doctoral. Per a millorar els problemes de tenacitat i el cost del PLA, s’han avaluat i analitzat la incorporació d’additius i càrregues naturals. La utilització d’olis naturals derivats de la soja, llinosa i cànem han millorat en gran manera la ductilitat del PLA. A més, aquests olis s’han combinat amb càrregues derivades de la corfa d’ametla i la pell de taronja en proporcions de fins a un 30%, aconseguint un bon equilibri de propietats mecàniques i obtenint WPCs (compostos de fusta i plàstic) capaços de ser altament eficients i rendibles en algunes aplicacions d’envasament.
Per a completar el cercle de revaloració de residus, en l’última fase de la tesi, s’ha optimitzat l’extracció d’elements antioxidants com l’àcid gàl·lic a partir de residus agroalimentaris. La incorporació d’aquest element en el PLA ha donat com a resultat la fabricació de films per a envasos actius, afavorint en gran manera la seua aplicació en el sector de l’envasament d’aliments.